Estic feliç de ser aquí on soc. El Barça és casa meva. Sem­pre ho ha estat. Em sento còmoda amb el meu rol actual en l’equip. Em sento rea­lit­zada. És impor­tant que una juga­dora tin­gui con­fiança per poder apor­tar el màxim a l’equip i aquest és el meu cas.

És impor­tant l’aposta que està fent el club amb el talent jove de la casa. Està demos­trant tenir una gran con­fiança amb les noves gene­ra­ci­ons. El Barça mai ha de per­dre l’essència. I crec que nosal­tres estem ren­dint bé. Això és una demos­tració que pots com­pe­tir en l’elit amb gent de la casa. Tenim molt recor­re­gut i ens queda molt per apren­dre. El Barça té juga­do­res d’alt nivell i és impor­tant créixer al cos­tat d’aquests refe­rents.

La cessió al Sevi­lla va ser un moment com­pli­cat perquè em va obli­gar a allu­nyar-me del meu cer­cle pròxim, la família, els amics, i mai és fàcil dei­xar el Barça. Però són deci­si­ons que has de pren­dre. Quan arri­ben aquest tipus de situ­a­ci­ons has de mirar més enllà, a mitjà ter­mini, en clau de futur, i vaig encer­tar mar­xant un any. Em va aju­dar a créixer com a fut­bo­lista. Si ara tornéssim a aquell moment no dub­ta­ria a pren­dre la mateixa decisió.

La vaig viure com una culer més. No t’enga­nyaré, lògica­ment m’hau­ria agra­dat ser allà amb les meves com­pa­nyes, però com t’he dit abans crec que la decisió que vaig pren­dre en aquell moment va ser la bona. Si m’hagués que­dat ara tin­dria una Cham­pi­ons, sí, però segu­ra­ment no hau­ria tin­gut minuts i no hau­ria estat feliç i pot­ser fins i tot no esta­ria ara aquí en el Barça. Algun dia vull gua­nyar una Cham­pi­ons gau­dint al camp.

Per­dre dues finals de la Cham­pi­ons és difícil d’assu­mir, espero que a la ter­cera vin­gui la vençuda en el meu cas. Gua­nyar una Cham­pi­ons és una cosa que somio des de petita.

Nosal­tres vivim cada par­tit de Cham­pi­ons com si fos l’últim. És impor­tant enfo­car-ho així. És igual si juguem fase de grups com uns vui­tens de final o unes semi­fi­nals. La men­ta­li­tat sem­pre ha de ser la mateixa. Res­pec­tem el Roma. Serà una eli­mi­natòria bonica. El fut­bol femení mereix eli­mi­natòries així, amb dos equips jugant en dos esta­dis emblemàtics com el Camp Nou i l’Olímpic de Roma. Espero que s’omplin els dos esta­dis i tots dos equips puguem ofe­rir un bon espec­ta­cle.

Man­te­nim el con­tacte, com és lògic. Jo per­so­nal­ment no he par­lat amb ella sobre aquesta eli­mi­natòria. He vist que l’altre dia va mar­car [3-1 con­tra el Milan] i jugarà la final de la copa d’Itàlia i estic molt con­tenta per ella. Està en un bon moment.

Vicky Losada sem­pre em va aju­dar molt en l’àmbit d’inte­gració. Em va donar bons con­sells. Són per­so­nes a qui has d’escol­tar. Des del pri­mer dia va ser molt pro­pera amb mi i li guardo una gran estima. Va que­dar lliure el seu dor­sal i no vaig dub­tar a aga­far-lo.

També vaig coin­ci­dir amb ella en el Barça. És una juga­dora deter­mi­nant. Està fent un gran any en el Roma, mar­cant molts gols. És una juga­dora que hau­rem de tenir vigi­lada.

Pen­sar ara en unes hipotètiques semi­fi­nals seria un error.

El nos­tre fut­bol passa molt per dins i això t’obliga a estar molt con­nec­tada sem­pre. M’agrada. Toco moltíssim més la pilota. Par­ti­cipo més en el joc. Jugo més endar­re­rida però al cap i a la fi també tre­pitjo àrea, que també és el que m’agrada.

Difícil­ment tor­naré a jugar en punta. Estic còmoda com a inte­rior. Estic ren­dint aquesta tem­po­rada en aquesta posició i jo el que vull és jugar i ser una juga­dora impor­tant per a l’equip.

Amb el sis­tema actual i el fut­bol que estem fent aquesta tem­po­rada, aquesta és la posició on més encaixo. A dalt tenim juga­do­res com ara Geyse i Osho­ala, amb un altre per­fil molt dife­rent del meu, i elles també estan tenint un alt ren­di­ment.

Cada par­tit con­tra el Real Madrid és un estímul per a nosal­tres. Els clàssics sem­pre són par­tits molt espe­ci­als. La nos­tra pri­o­ri­tat és gua­nyar però també ofe­rir una bona imatge.

Quan marco un gol impro­viso la cele­bració en aquell moment. Mai porto res pre­pa­rat. Aquell dia em va sor­tir de dins fer això i ho vaig fer.

És un dels gols més bonics de la meva car­rera. El vaig dedi­car a la meva ger­mana. Va ser molt espe­cial poder fer un gol així al Camp Nou.

Alèxia és una figura molt impor­tant dins del ves­ti­dor. Òbvi­a­ment, la tro­bem a fal­tar. Par­lem de la millor juga­dora del món. Quin equip no troba a fal­tar la millor juga­dora del món? El joc passa per ella, fa gols, et dona assistències, és deter­mi­nant... és lògic que la seva absència pesi. És una juga­dora molt espe­cial. Però l’equip està demos­trant una bona capa­ci­tat de superació en aquest sen­tit.

Par­lem. Ens veiem cada dia. Està sent una recu­pe­ració llarga, però cada vegada té millors sen­sa­ci­ons. No par­lem de dates de retorn, només espe­rem que esti­gui amb nosal­tres el més aviat pos­si­ble.

Sem­pre he tin­gut una con­nexió espe­cial amb Alèxia. Juguem al mateix. Ente­nem el fut­bol igual. És una per­sona molt ambi­ci­osa. Cuida molt cada detall. Ho tre­ba­lla tot molt. Posa èmfasi i esforç en tot el que fa. És la millor per talent innat i també per dedi­cació.

És molt jove. És una fut­bo­lista amb un gran poten­cial. Té molt talent i crec que no m’equi­vo­caré si dic que és una fut­bo­lista de la qual es par­larà molt en el futur.