Franck Kessie va arribar lliure aquest estiu després de firmar una gran temporada amb un Milan campió d’Itàlia. Un perfil diferent de l’ADN Barça que li va fer rebre el qualificatiu de “nou Keita”. El seu rol durant la temporada havia estat secundari, fins que les lesions li van obrir la porta. Primer va ser l’esquinç de Busquets i, després, el trencament muscular de Pedri. Kessie es consolidava en l’onze arran de les baixes i va complir, sense brillar, però fent una feina bruta molt valorada per Xavi, que aplaudia la constància de l’ivorià. “Vaig triar el camí del treball per demostrar el que soc capaç de fer”, deia el migcampista en aquest diari fa uns dies.

Amb la baixa d’última hora de Pedri, tothom esperava que Kessie tornés a ser el quart migcampista contra el Madrid. Sorpresa. Ocupava el seu lloc Sergi Roberto. I el de Reus va complir amb una actuació excel·lent. Ell va ser l’autor del gol de l’empat quan el Barça més ho necessitava i va ser omnipresent, recuperant pilotes i generant espais a la resta d’atacants. Però Xavi va decidir canviar-lo i fer-hi entrar Kessie. L’ivorià tenia el repte d’intentar igualar l’enorme rendiment del de Reus en els prop de 15 minuts que faltaven. El cert és que l’exjugador del Milan ha signat bones actuacions, però també minuts testimonials i sense transcendència. Ahir va decidir convertir-se més que mai en Il Presidente, el sobrenom que rep per haver aparcat a la plaça de pàrquing del president del Milan.

Ningú l’esperava. Si hagués vist una groga a Bilbao, no hauria jugat el clàssic. Però Kessie va estar en el lloc i en el moment oportuns, preparat per rematar la centrada de Balde. Molta responsabilitat: un clàssic, minut 92, 95.000 persones al teu voltant pendents de tu i mitja lliga al teu peu dret. Zero nervis. L’ivorià va rematar a la perfecció, ajustant la pilota, i va fer embogir tot el barcelonisme.