Ser jugador del Barça

“Ho va dir Xavi: el Barça és el club més difícil. Estic d’acord i ho parlem amb els companys i la gent que ve de fora. És un club molt exigent, ja que no només és guanyar títols, sinó fer-ho d’una manera concreta. Però és el club de la meva vida. Des de petit volia estar aquí i és un somni continuar”.

S’esperava ser capità?

“Quan vaig començar hagués dit que era impossible. En aquelles edats estaves en un examen constant. Si no ho feies bé et podien dir que venia un altre en el teu lloc. Si et poses la pressió d’arribar al primer equip és més complicat. Jo anava fent any a any”.

Primers entrenaments

“Entrava al vestidor cohibit. Jo soc tímid, ara no tant, però abans sí. Em costava veure’m al costat dels meus ídols. Estem parlant de jugadors de talla mundial, els millors de la història. Vaig començar entrenant amb un ídol com Xavi, després va ser company i ara és el meu entrenador. És especial. He tingut entrenadors que han estat una llegenda com a jugadors”.

El debut al Bernabéu

“Havia debutat contra el Ceuta, però per a mi era un regal estar allà. Encara que no jugués, viure-ho era un regal. Jo al·lucinava. En aquell moment no penses en res. El Pep va decidir que sortís i per a mi va ser una nit molt especial”.

La nit més màgica

“El debut sempre és especial perquè és un premi a tots els anys que portes i significar aconseguir un somni. Però la nit del partit contra el PSG...Cada any, quan és l’aniversari, em surten missatges o la gent m’ho recorda quan em para pel carrer. Em donen les gràcies i em diuen que va ser la millor nit de la seva vida. Ningú ho esperava perquè l’anada va ser un cop, però al vestidor hi crèiem. Va ser una nit increïble per a tots els culers”.

Es va plantejar marxar cedit?

“En cap moment. Sempre dic que del Barça t’han de fer fora. Els inicis al primer equip van ser complicats i potser algú altre hauria decidit sortir a buscar minuts, però jo en tot moment estava centrat a continuar. Els entrenadors em deien que confiaven en mi. Em deien que era important, encara que no es demostrés al terreny de joc amb minuts. Vaig decidir continuar i no deixar de treballar fins que va arribar l’oportunitat”.

S’ha sentit assenyalat?

“Sí, però no només jo. Pot ser que moltes vegades hagi estat culpa meva i ho accepto. Estem al Barça, el club més complicat per la dimensió que té. No s’acaba el món, m’han passat coses pitjors a la vida. Quan et sents assenyalat has de pensar per què i intentar millorar i donar el 100%. Els últims anys ens hem sentit així. Els de casa? El Barça és diferent per la Masia i s’ha de cuidar, però és veritat que portem molts anys, hi ha soroll i potser els que portem més anys estem en el punt de mira. Però nosaltres ho hem donat tot. És el club de la meva vida i he intentat ajudar. No guardo rancor. Els seus motius tindran per assenyalar-me i potser m’ho he merescut moltes vegades, però d’altres cops m’han criticat sense saber els motius reals. La gent canvia d’opinió”.

Lesions

“Havia tingut sort fins als últims anys. Em lesiono contra l’Atlético i quan torno noto una lesió en la mateixa zona. Sempre he estat positiu i ho vaig viure de la millor manera possible, però notava que no m’havia recuperat bé. Podia córrer i jugar, però no al 100%. Hi havia dies que no volia jugar perquè no estava bé, però ho feia. Vam fer canvis i va arribar el doctor Pruna. Em va revisar i em va preguntar com podia haver jugat tant de temps si tenia el múscul destrossat. M’havia d’operar sí o sí. Va arribar Xavi i em va dir que ho fes, que ell confiava en mi i m’estaria esperant. Això em va donar tranquil·litat i vaig afrontar la recuperació d’una altra manera”.

Luis Enrique

“Guardiola i Luis Enrique són els entrenadors més importants perquè em van fer debutar al B i al primer equip, però Luis ho és més. Amb el Tata no tenia gaires minuts. Al principi va ser complicat, però va ser ell qui em va oferir canviar al lateral. Un dia m’ho va comentar abans d’un entrenament, de forma informal, i li vaig dir que estava obert perquè volia jugar. Em va dir que creia que em podia adaptar a la posició per les meves condicions”.

Valverde

“Tenim molts bons records. Va ser una llàstima perquè vam tenir les eliminatòries de Roma i Liverpool. Aquesta última sobretot, perquè aquella Champions era nostra. Ho sentíem així, però ens van marcar aviat i potser psicològicament recordàvem partits del passat i vam acabar perdent. Va ser difícil. Hauria pogut canviar els darrers anys de l’equip”.

Primera conversa amb Xavi

“Em va dir que confiava en mi, que jugaria tant de mig com de lateral i que tenia ganes de començar a treballar amb l’equip. Després de les lesions, que em donés confiança va ser important. Potser un altre entrenador hauria fet canvis, però ell em va donar tranquil·litat. Està anant molt bé i em sento cada vegada millor”.

Ser un exemple

“Que Xavi digui això és un orgull. Sempre he estat normal i treballador. Intento ser bona persona, ajudar i donar el 100%. Si puc ser un exemple, millor. Ajudaré sempre al club. No m’ha costat fer-ho ara per renovar amb unes condicions diferents de les d’abans. Estic feliç i torno a gaudir. Millor, impossible”.

Messi

“Vaig tenir la sort de compartir molts anys amb ell. És el millor de la història amb diferència. Compartir tants moments, sobretot bons, va ser un plaer. Em va ajudar molt i es va portar molt bé amb mi des del primer dia. És una gran persona. És una llàstima que marxés perquè encara ens hagués pogut donar moltes alegries”.

Futur d’aquí a 10 anys

“És difícil veure on estaré. M’encantaria estar a Barcelona, però depèn del que faci després del futbol. No m’agradaria estar sense fer res. Tant de bo estigui relacionat amb el futbol. Amb els amics, com el Muniesa, fem broma de muntar un staff tècnic junts. Ell s’està traient el carnet i jo ho faré pel que pugui passar”.