Sentència patida
El Barça s’emporta un clàssic ensopit gràcies a un gol de Rolfö des del punt de penal i acarona el títol de lliga en deixar el Madrid a 13 punts de distància a falta de set jornades
Giráldez dona descans a jugadores titulars i l’equip no desperta fins ben entrada la segona meitat, sobretot amb l’entrada de Graham Hansen
Va costar, però el Barça va fer els deures i va deixar la lliga vista per a sentència amb el triomf contra el Real Madrid. Un clàssic travat i que en alguns moments semblava molestar enmig de l’eliminatòria contra el Roma, present en el plantejament de Jonatan Giráldez. El gallec va deixar a la banqueta Paredes, Walsh, Graham Hansen i Oshoala, titulars dimarts i jugadores que el Barça va trobar a faltar, especialment l’extrem noruega. La tercera entrega del clàssic d’aquest curs va deixar molt a desitjar en l’àmbit futbolístic i va ser una acció polèmica la que va acabar decantant la balança. Un gol de penal rigorós, però que serveix al Barça per allunyar el Madrid a 13 punts, acaronar el títol –queden només set jornades i 21 punts en joc– i mantenir-se invicte en la competició.
En una tarda assolellada i de temperatura plàcida, la sensació era que l’astènia primaveral havia envaït les jugadores de tots dos equips. El ritme era baixíssim i el domini del Barça, que ja havia acabat el duel de Roma amb dubtes, estèril i poc intimidador. Molta possessió, però poca velocitat i agressivitat en la creació de les jugades ofensives. El Madrid se sentia còmode amb aquest guió de partit. El conjunt d’Alberto Toril no tenia pressa per posar la pilota en joc i no patia gens a l’hora de defensar els intents de les blaugrana, que es limitaven a centrades laterals que mai no trobaven rematadora. Per dins no apareixien espais. Per la banda, ni Rolfö, ni Geyse, ni Crnogorcevic aconseguien encarar i desequilibrar. Tant costava generar, que l’ocasió més clara del primer temps va ser una rematada de cap tova i tímida de Crnogorcevic que Misa va blocar sense problemes a la sortida d’un córner.
Els canvis reactiven
Malgrat tot, Giráldez va decidir no moure encara la banqueta en la mitja part. El Barça va intentar prémer l’accelerador, però l’equip estava faltat d’idees quan arribava a la zona de tres quarts. Llavors sí, el tècnic gallec va intentar activar el joc amb l’entrada de tres titulars a Roma: Walsh, Graham Hansen i Oshoala, que van ocupar el lloc d’Engen, Crnogorcevic i Geyse, novetats en l’onze. Les blaugrana van anar despertant de mica en mica, empeses per un Johan Cruyff de rècord. L’estadi va registrar la seva millor entrada amb 5.569 espectadors, que no van fallar a la cita davant la crida que Giráldez havia fet en la prèvia. L’afició va estar endollada, conscient també del moment de temporada decisiu que viu l’equip.
El Barça va instal·lar-se definitivament a camp contrari i Patri va avisar amb una volea que va sortir vorejant el pal. També ho va intentar Hansen, amb una rematada de cap que va blocar bé Misa, la millor jugadora del Madrid al llarg dels 90 minuts. El partit continuava encallat, tant que va acabar sent un penal l’acció que va decidir l’enfrontament. El Barça va servir ràpidament una falta, agafant desprevinguda tota la defensa blanca. La pilota va arribar al segon pal, als peus de Salma Paralluelo, que va ser agafada de la cintura per Athenea. L’atacant blaugrana va caure a terra i l’àrbitra no va dubtar a xiular penal, malgrat les irades protestes de les futbolistes del Real Madrid, que no donaven crèdit davant la decisió arbitral. L’encarregada de xutar el penal va ser Rolfö, que no va perdonar i va enganyar Misa per donar tres punts amb gust de títol de lliga al Barça. Un gol que va encendre l’afició del Johan, que veia com l’equip blaugrana complia pràcticament sobre la botzina i sense firmar el seu millor partit de la temporada. La sueca va perdonar la sentència ja en el minut 90 amb un xut massa creuat, però el Madrid no va posar en perill la victòria blaugrana en els últims sospirs de l’enfrontament.
Amb la lliga al sac, l’equip de Jonatan Giráldez pot, ara sí, centrar-se en la tornada dels quarts de final de la Champions contra el Roma. Un partit transcendental i al qual el Barça arribarà amb els deures fets però amb la sensació que pot i que ha de donar molt més si vol aspirar al ceptre europeu, el gran anhel de la plantilla. La Champions exigeix molt més i les blaugrana han de respondre i fer un pas endavant.
