No és la pri­mera vegada que Eric Gar­cia i Ansu Fati com­par­tei­xen ves­ti­dor, i és que el defensa i el davan­ter van coin­ci­dir durant cinc tem­po­ra­des en les cate­go­ries de for­mació del Barça, una època en què van for­jar una estreta amis­tat. De ben segur que quan es van veure junts de nou, ara en el pri­mer equip, van reser­var-se un dia per cele­brar que havien com­plert el somni que tenien des de petits, però pot­ser els dos amics no comp­ta­ven amb el fet que aquesta tem­po­rada viu­rien unes situ­a­ci­ons sem­blants com­ple­ta­ment inde­sit­ja­des.

Els mis­sat­ges posi­tius que sor­gei­xen des del club envers Ansu Fati con­tras­ten amb la quan­ti­tat de minuts de què dis­posa sobre el ter­reny de joc. “Li tinc con­fiança cega. Ha de ser una peça impor­tant de pre­sent i de futur”, va dir Xavi fa un mes, però aquesta il·lusió no es palpa quan l’entre­na­dor forma l’equip, ja que aquest curs l’ha inclòs en els seus plans ini­ci­als en 11 oca­si­ons i només ha jugat els 90 minuts en dos par­tits: con­tra el Vik­to­ria Pil­sen, quan ja estava tot per­dut en la Cham­pi­ons, i el Getafe.

La resta d’enfron­ta­ments, Fati els ha començat des de la ban­queta, a excepció del xoc con­tra l’Alme­ria a Anda­lu­sia, no hi era perquè estava lesi­o­nat. A més, des de finals de gener, quan surt en subs­ti­tució d’algun com­pany, no hi par­ti­cipa més de 20 minuts. Però encara n’hi ha més, i és que el tècnic ter­ras­senc l’ha fet ser­vir de comodí a escas­sos minuts del xiu­let final com a estratègia per fer pas­sar el temps; o, pit­jor, con­tra el Vila-real no va cal­dre ni que es canviés de roba. En total, el davan­ter ha jugat 1.339 minuts, el 40% del total de temps de joc aquesta tem­po­rada.

Davant aquesta rea­li­tat, el seu pare i repre­sen­tant, Bori Fati, es va reu­nir dilluns a la ciu­tat espor­tiva Joan Gam­per amb el direc­tor de fut­bol del FC Bar­ce­lona Mateu Ale­many i amb el direc­tor espor­tiu Jordi Cruyff per ava­luar la situ­ació que viu el davan­ter. El pre­si­dent Joan Laporta va mani­fes­tar recent­ment que “és un juga­dor que interessa enor­me­ment al Barça”, recal­cant alhora: “Hi tenim grans espe­ran­ces dipo­si­ta­des i no ens plan­te­gem la seva venda.” En poc més de dos mesos podrem saber el desen­llaç d’una de les tele­no­vel·les de l’estiu.

Eric, des­a­for­tu­nat

Sobre el defensa de Mar­to­rell, de moment, no es parla de cap sor­tida, però el juga­dor haurà de valo­rar quan acabi la tem­po­rada si aposta per con­ti­nuar en el club blau­grana en busca d’espe­rança o si bé pre­fe­reix mar­xar a un equip en què pugui tenir minuts cada par­tit. Eric va ser titu­lar en els pri­mers qua­tre enfron­ta­ments de la tem­po­rada, i, tot i haver començat el curs en plena forma demos­trant velo­ci­tat, con­tundència i decisió, de cop i volta, després de mar­car el seu pri­mer gol com a pro­fes­si­o­nal al Sánchez Pizjuán, tot va començar a fer figa.

Dos par­tits sense jugar: la pri­mera jor­nada euro­pea i el matx con­tra el Cadis, i a par­tir d’allà va anar com­bi­nant titu­la­ri­tats amb suplències fins que el fet de només estar de cos pre­sent a la ban­queta es va con­ver­tir en una tònica. El penal pro­vo­cat al Ber­nabéu i el fet d’aparèixer a la foto del gol de Pavard el dia en què el Barça encara podia sal­var Europa van dic­tar-li sentència. La lesió poste­rior tam­poc va aju­dar a remun­tar el vol, i és que, a par­tir del novem­bre, Gar­cia va des­a­parèixer com­ple­ta­ment dels plans de Xavi, ja que des d’ales­ho­res només ha sor­tit d’inici en qua­tre oca­si­ons i suma fins avui 19 enfron­ta­ments sense tre­pit­jar el ter­reny de joc.

En tot aquest temps, Andreas Chris­ten­sen li ha pres clara­ment el lloc i ningú no dubta a hores d’ara que la posició de cen­tral esquerre ha d’ocu­par-la el danès, però la seva lesió podria brin­dar a Eric una segona opor­tu­ni­tat, a l’estil de Rap­hinha quan va caure Dembélé, ja que la pre­visió és que Chris­ten­sen esti­gui de baixa almenys entre tres i qua­tre set­ma­nes.