En l’últim esprint
Després de l’aturada de seleccions, la darrera del curs, el Barça engega demà al feu de l’Elx un tram definitiu de campanya de catorze partits en 64 dies, amb el doblet com a objectiu
En la lliga, l’equip dirigit per Xavi ho té encarrilat, amb 12 punts d’avantatge sobre el Real Madrid, amb qui se les haurà la setmana vinent per un lloc en la final de copa
El Barça afronta el tram final de temporada en una posició privilegiada; l’equip dirigit per Xavi té tretze partits –que seran catorze si es classifica per a la final de copa– en 64 dies davant seu, amb la lliga i la copa com a objectius. Una empresa, la d’acabar amb doblet, que en alguns moments de la campanya ha semblat remota, però que, a hores d’ara, no és impossible, ni de bon tros. En la lliga queden dotze jornades i el grup culer avantatja de 12 punts el segon classificat, el Real Madrid, i, per tant, el títol està encarrilat. I en la copa, té a l’abast la final, hi és a un pas de fet, després d’imposar-se (0-1) també contra el conjunt blanc en l’anada de semifinals al Santiago Bernabéu. La tornada, la setmana vinent, el dimecres dia 5 (21 h) a l’Spotify Camp Nou, dictarà sentència, i el vencedor de l’eliminatòria se les haurà en la final amb l’Osasuna o l’Athletic Club.
El conjunt culer acaba, doncs, en una situació boníssima, després d’un curs farcit d’alts i baixos tant en l’aspecte futbolístic com en l’emocional. I és que els blaugrana continuen en procés de construcció, encara tenen carències com a col·lectiu que en molts dels partits han aflorat, tot i que han estat tapades gairebé sempre, i només en la lliga, per la determinació individual de diversos futbolistes. Clau, en aquest sentit, han estat les aturades de Marc-André ter Stegen, que és a punt d’assolir un primer Zamora que pot ser històric, ja que només ha encaixat 9 gols, i el rècord de Paco Liaño (Dépor, 1993/94) i Jan Oblak (Atlético, 2015/16) és de 18; el rendiment de la línia defensiva amb Jules Kounde, Andreas Christensen i Alejandro Balde, aportant saba nova, i Ronald Araujo, fent un pas endavant gegantí; la qualitat de Pedri a tres quarts de camp; i els gols de Robert Lewandowski, pitxitxi del campionat amb 15 dianes.
A Europa, però, aquesta diferència individual no va existir, i el viatge tant en la Champions League com en l’Europa League es va acabar només de començar-lo. Van ser dos cops durs per al Barça, dels quals ha sabut recompondre’s, i aquestes decepcions també contrasten amb l’alegria de la supercopa, guanyada a principi d’any en la final, també al Real Madrid.
La lliga, el repte d’inici
Demà al Martínez Valero, doncs, el Barça comença l’últim esprint. El matx al feu de l’Elx, cuer destacat a 14 punts de la salvació, que s’aferra a Sebastián Beccacece, el nou entrenador relleu de Pablo Machín, serà el primer en aquest tram decisiu de temporada. La lliga, de fet, és el principal repte del club, així s’ha fet saber des de principi de curs. És a prop d’aconseguir-la, ningú mai ha retallat 12 punts quan quedaven dotze jornades, però sempre hi ha una primera vegada, i els culers, òbviament, no preveuen que sigui aquesta. A més, ja han fet el més difícil, visitant els camps més complicats del campionat. El més complicat que li queda –i ho acostuma a ser per als blaugrana– és el partit contra l’Espanyol, quan faltaran cinc enfrontaments perquè acabi la competició. Els altres desplaçaments seran, a banda del de demà a Elx, contra el Getafe, el Rayo Vallecano, el Valladolid i el Celta. A casa haurà de rebre el Girona, l’Atlético, el Betis, l’Osasuna, la Real Sociedad i el Mallorca.
D’aquesta manera, el camí per als culers està marcat, i el destí és el títol de lliga, que si el guanyessin ho farien quatre anys després de l’últim, en la campanya 2018/19 amb Ernesto Valverde de tècnic. I pel mig també hi ha la copa. De l’últim doblet ja fa un lustre, va ser el curs anterior, també amb el Txingurri a la banqueta.
