La final de la supercopa, el 0-1 en l’anada de les semifinals de la copa i el 2-1 de fa unes setmanes en la lliga. El Barça vivia feliç en els clàssics, però el d’ahir va ser molt dolorós. Acomiadar-se d’un títol a casa, contra l’etern rival i amb una golejada en contra. Poques coses positives va poder extreure el conjunt blaugrana del darrer Barça-Madrid a l’Spotify Camp Nou en una bona temporada. Una d’aquestes coses, segurament, va ser Alejandro Balde. Un dia més.

El jove lateral va ser dels que més van mantenir el tipus en un mal partit col·lectiu i d’individualitats. El barceloní va generar més perill en atac que pràcticament la resta de davanters de l’equip. Les seves internades per banda van ser constants, especialment en els primers compassos del duel. La primera arribada va ser seva, però Camavinga va evitar el remat de Raphinha en boca de gol quan l’atacant ja es fregava les mans (2’). Sí que va poder connectar amb el brasiler minuts després, però el seu remat de cap de va ser tou i fàcil per a Courtois (14’). Balde donava electricitat per la banda, si bé hi havia un risc: generar espais a la seva esquena que el Madrid podia aprofitar quan corria en transició, que era quan feia més mal.

En la segona meitat, i amb el marcador en contra, el Barça es va anar desfent i pràcticament no va generar res en atac a excepció de la reacció al 0-2. I aquí, Balde va vorejar el gol amb un bon xut que Courtois va desviar bé (52’). A partir del 0-3, l’equip blaugrana va desaparèixer. Tot i això, Balde va ser dels que van donar la cara i va continuar intentant-ho, amb més cor que cap. Intents, això sí, estèrils davant un marcador que deixava el partit i l’eliminatòria coll amunt.

Els brots verds de Balde en el clàssic són els mateixos que van aparèixer en altres dies grisos. A Old Trafford, per exemple, el barceloní va ser dels que més van generar en el naufragi europeu. El lateral blaugrana ha demostrat aquesta temporada el que molts es preguntaven amb molts dubtes després de veure’l jugar pocs minuts el curs passat: és el lateral esquerre titular del Barça. A més, no s’amaga en els grans escenaris. Xavi no va apostar per ell ni a Munic ni contra l’Inter i el Santiago Bernabéu li va quedar gran. Era octubre. Des de llavors, la versió de Balde va anar in crescendo, convertint-se en un dels intocables del tècnic de Terrassa, completant els 90 minuts gairebé sempre i guanyant-se la convocatòria per al mundial a última hora. Un lateral amb vocació ofensiva i que ha repartit cinc assistències aquesta temporada –Real Sociedad, Elx (2), Betis i Real Madrid.

És una de les grans notícies positives d’una temporada que deixarà un regust agredolç a can Barça. Encara que s’acabi guanyant la lliga, les eliminacions a Europa i ahir en la copa són de les que fan mal. En tot cas, quan es reparteixin les notes a final de curs, Balde serà dels que treguin una qualificació més alta. El club s’assegura un nou amo de la banda esquerra defensiva per molts i molts anys. Perquè no s’ha d’oblidar que el barceloní té només 19 anys.