Amb la punta dels dits
Títol. El masculí i el femení del Barça tenen la lliga a tocar. El triomf contra l’Atlético és un pas de gegant per als de Xavi, mentre que les de Giráldez podrien ser campiones aquest diumenge
Abril i maig són mesos apassionants en el món de l’esport. Es disputen els trams finals de temporada, allà on els títols es guanyen o es perden. Si ets més a prop de la primera opció, tot s’afronta amb il·lusió. Si no, la frustració, la ràbia i la tristesa afloren. Al Barça, el futbol és molt a prop de regalar, com a mínim, dos títols al club. La lliga és a tocar, tant per a l’equip masculí com per al femení. Qui ho té més bé és el conjunt de Jonatan Giráldez, que ja fa setmanes que ha sentenciat el títol i es podria proclamar campió aquest diumenge. Els de Xavi van fer un pas de gegant contra l’Atlético i la seva consistència al llarg de tot el curs fa pensar que l’èxit és qüestió de jornades i de veure si el Madrid, concentrat en la Champions i la final de copa, ensopega en algun partit. La competició més important del futbol espanyol seria completament blaugrana, un fet que no succeeix des de la temporada 2014/15, la del triplet del masculí i la darrera no professional del femení. Aquell va ser l’últim cop que els dos equips van ser campions de lliga. Abans ja havia passat, el curs 2012/13. Des de llavors, no s’han posat d’acord. Mentre el masculí continuava guanyant, l’Atlético va decidir governar la lliga femenina. Quan el femení ha agafat les regnes de la competició, el primer equip masculí ha viscut anys complicats.
Tornar a manar
El club sempre ha donat el màxim valor a la lliga. Ho van deixar clar Laporta i Xavi a mitja temporada: era l’objectiu prioritari. Més tard, i amb un Barça encapçalant la classificació amb avantatge, el tècnic de Terrassa no s’ha cansat de repetir i repetir com d’important i complicat és aconseguir aquest títol. Un trofeu que no viatja cap a les vitrines del Museu Blaugrana des del 2019. Lluny queda aquella època gloriosa que l’entitat pretén recuperar. Cal no oblidar que, entre el 2005 i el 2019, el Barça va aixecar deu lligues, en contraposició amb les quatre del Madrid. La història havia canviat i el club blaugrana era el nou dominador del futbol espanyol, a més de viure un període d’èxtasi amb les Champions del 2006, el 2009, el 2011 i el 2015.
Des d’aquella lliga, just abans de la desfeta a Liverpool, la sequera a can Barça ha predominat: només s’han alçat la copa del 2021 i la supercopa d’aquest 2023. Per això es recorda com d’important és recuperar l’etiqueta de “campió de lliga”. La feina està pràcticament feta. La victòria contra l’Atlético, el rival més complicat que quedava en el camí, deixa onze punts d’avantatge respecte al Madrid quan en queden 24 en joc. El Rayo Vallecano, el Betis, l’Osasuna, l’Espanyol, la Real Sociedad, el Valladolid, el Mallorca i el Celta són els rivals que queden en l’horitzó. Si tot va bé i el títol se segella com més aviat millor, alguns dels quals seran del tot intranscendents. Seria la vint-i-setena lliga del club.
Que sigui la cirera
Per la seva banda, l’equip dirigit per Jonatan Giráldez podria tancar una setmana rodona. Dijous, el Barça té una cita importantíssima a l’Spotify Camp Nou. La final de la Champions és a l’abast, a un sol pas. El 0-1 aconseguit al camp del Chelsea posa les coses molt a favor per a les blaugrana, que, a més, podrien recuperar la capitana, Alèxia Putellas, per a aquest duel.
Si les coses surten bé, res millor que tancar la setmana amb un títol i una altra festa, que és el que passarà si no és que es produeix un daltabaix poc probable: que el Barça, que ha guanyat absolutament tots els partits de lliga, no derroti l’Sporting de Huelva diumenge a l’estadi Johan Cruyff. Seria la vuitena lliga blaugrana, la quarta de manera consecutiva. Tot plegat, en un període d’onze anys: des del 2012 fins avui. Un cop certificada la consecució del títol, el Barça intentarà repetir la gesta que ja va firmar la temporada passada: tancar una lliga perfecta. És a dir, guanyar els 30 partits de la competició. Si ho aconsegueix, encadenarà un total de 65 jornades consecutives sumant els tres punts. El Barça ja va firmar el rècord de 50 triomfs seguits en la lliga el gener passat, una fita que cap equip, ni masculí ni femení, havia pogut assolir. Ara en són 60 –les últimes cinc de la 2020/21, les 30 de la 2021/22 i les 25 actuals–. Només en falten cinc més per engrossir encara més la xifra. Una barbaritat.
