Ben tornada a casa
El Barça es desfà de l’Sporting Huelva i guanya la lliga per quart any consecutiu
Alèxia reapareix després de la lesió i disputa poc més de 15 minuts
Havien estat dues setmanes consecutives en què el Madrid havia ajornat la consecució de la lliga, però havia de ser així. Ser campiones des del sofà no era atractiu. Fer-ho ahir tenia tots els ingredients: guanyar davant de l’afició, culminant una setmana màgica després de segellar el pas a la final de la Champions i veure el retorn d’Alèxia gairebé 10 mesos després de lesionar-se. Amb la victòria contra l’Sporting Huelva, l’equip de Jonatan Giráldez va tancar, ara sí, un títol que feia setmanes que estava sentenciat. És el vuitè cop que el Barça es proclama campió de la competició domèstica, el quart de manera seguida.
Abans de celebrar-ho, el conjunt de Giráldez va haver de superar les andaluses. Va costar, ja que el tècnic va apostar per un onze farcit de futbolistes menys habituals. De fet, algunes havien tingut una participació pràcticament testimonial aquesta temporada, com ara Codina, Emma i Nuria, a banda de Cata, Jana o Bruna, que han estat fora gran part del curs per culpa de les seves lesions al genoll. Un onze ple de joventut, amb una mitjana d’edat de menys de 23 anys i en què Pina, que va exercir de capitana, va ser la jugadora més activa. Ella va tenir les ocasions més clares i va servir la falta que Codina va rematar de volea al fons de la xarxa per inaugurar el marcador abans del descans. Amb una marxa més després del pas pels vestidors, el Barça va trepitjar més l’àrea rival, però va ser la parella de Codina a l’eix de la defensa qui va encarrilar la lliga. Jana va acostar-se a la frontal i no s’ho va pensar dues vegades per enviar una fuetada a l’escaire. Un golàs i un premi a una futbolista que ha passat per totes les categories del club blaugrana i que va viure un 2022 dur. Ja en el minut 89, Oshoala va tancar la victòria.
‘Labor omnia vincit’
Faltava veure Alèxia. La capitana va reaparèixer contra qui havia estat el seu darrer rival vestint la samarreta blaugrana. Va ser el 29 de maig del 2022, en la final de la copa. Feia vuit dies que l’equip havia caigut a Torí, però es va aixecar per tancar el curs amb un nou títol. El dolor i les llàgrimes d’aquella derrota van quedar enrere per golejar les andaluses (6-1). La migcampista, però, ni ningú, no s’esperava que el dolor i les llàgrimes tornarien un mes després quan el seu genoll esquerre va dir prou en un dels darrers entrenaments de la selecció espanyola abans de l’Eurocopa. Un cop per a ella, per al Barça i per a tot el barcelonisme, que ha estat esperant-la des de llavors, tenint-la present en cada minut 11 de cada partit que l’equip ha disputat a casa. Prop del minut 60 va sortir a escalfar. L’ambient va canviar a l’estadi, conscient que s’acostava un moment inesborrable. Fins que des de la banqueta es va fer un gest i Alèxia va córrer a treure’s el pitrall. La pilota no sortia, el temps passava, però es va aturar quan, per fi, en el minut 74 Pina va cedir el braçal a Alèxia i la capitana va entrar al terreny de joc acompanyada d’una ovació eixordadora. Van ser 15 minuts escassos, els suficients per veure la migcampista tornar a gaudir fent el que més li agrada i l’afició recuperar una sensació que havia quedat massa allunyada. Va ser una tarda rodona que ni el diluvi va poder aigualir.
Amb el xiulet final, l’equip va córrer a celebrar un nou títol amb uns espectadors que ja miraven cap a Eindhoven. Alèxia va recollir el trofeu, el va dur amb la resta de l’equip i la festa va continuar amb els parlaments. La capitana, emocionada, no podia amagar la seva felicitat: “En nom de l’equip, gràcies a tots els que hi heu estat cada jornada. Heu aconseguit que puguem guanyar aquest títol. Ara ja sabeu on són totes les energies. Ens veiem a Eindhoven”, va dir la capitana just abans d’arrencar Un dia de partit. També va dir-hi la seva un eufòric i alliberat Jonatan Giráldez: “M’agradaria reconèixer tota la feina de les jugadores. Estic molt orgullós de treballar amb elles. Afició, us agraïm el suport que ens doneu cada setmana al Johan, al Camp Nou i fora de casa. Gràcies al president i a la junta per l’esforç. Sabeu que tenim una cita pendent molt important. Tenim moltes ganes de portar la Champions cap a casa. Visca el Barça!” Ho tenen entre cella i cella.
