Han estat anys complicats. Sequera de títols al masculí i una pandèmia que deixava sensacions agredolces en les celebracions del femení, que va guanyar una Champions en solitud, amb la graderia buida. Una oportunitat com la d’ara, amb un doblet de lligues, mereixia una bona festa com la que es va viure ahir als carrers de Barcelona. Va passar el 2015, el darrer cop que tots dos van alçar el campionat de la regularitat alhora, i es va poder repetir ahir. Les coses han canviat molt des de llavors, en clau de plantilles i en clau social. Ara elles també són referents i un mirall per a la gent. Elles, menys acostumades a aquestes celebracions, també mouen masses. Els carrers de la capital catalana es van tenyir de blaugrana, des de la sortida del Camp Nou i fins a l’Arc de Triomf. El culer volia presumir, treure l’orgull barcelonista i celebrar. L’eufòria volia sortir i, per això, l’afició va acompanyar els dos conjunts durant la rua: unes 76.000 persones segons la Guàrdia Urbana.

Els dos autobusos, que duien un lema diferent (La lliga és nostra, el futur també i Juguem juntes, guanyem juntes), eren una festa. Al del masculí, que no feia ni 24 hores que havia guanyat la lliga a l’RCDE Stadium, es notava que la nit havia estat llarga, però les ganes de celebrar no havien minvat. Entre tots els rostres, destacava el de Xavi Hernández. Al tècnic, que havia viscut rues com a jugador, se’l veia alliberat, relaxat i feliç després d’aixecar la primera lliga com a entrenador. Futbolistes que ho han guanyat tot gaudien com si fos el primer títol. Els joves que s’hi estrenaven tenien la il·lusió de pensar que no serà l’última celebració. Busquets, que s’acomiada guanyant, assaboria el moment. Quatre anys sense lliga ho feien tot més especial.

En el bàndol del femení, es va aparcar per un moment la final de la Champions del dia 3 de juny per gaudir d’un moment únic. En poc temps han passat de jugar davant centenars de persones a omplir l’Spotify Camp Nou. L’equip de Giráldez mereixia una jornada com aquesta, de treva, per celebrar una lliga que van guanyar fa dies amb una superioritat clamorosa. El somriure no s’esborrava de les cares de les jugadores, tant de les noves com de les que fa anys que juguen al club. Ara bé, no volen que la festa acabi aquí. Volen celebrar més i tenen entre cella i cella la final d’Eindhoven. Segur que l’escalf rebut durant la rua és una càrrega d’energia extra.