Li ho va demanar un sector de l’afició al Barça, dissabte passat a l’Spotify Camp Nou, que per tal de perjudicar al rival ciutadà, l’Espanyol, no guanyés a Pucela. I això va fer l’equip, amb força estrèpit a més, palesant que està ja de vacances. Li sobra el què queda de lliga al grup orientat per Xavi Hernández, ja campió. Des que es va adjudicar el títol només ha perdut i després de fer-ho a l’estadi contra la Real Sociedad (1-2) fa quatre dies, ahir va tornar-hi al feu del Valladolid (3-1). I és que es nota molt la diferència de tensió amb els seus rivals. Ja no s’hi juga res el conjunt blaugrana i no és un equip encara que es pugui permetre el luxe de baixa les revolucions, perquè qualsevol li pot acabar explicant, com va passar al José Zorilla. 3-0 es va posar per davant el Valladolid, que hagués pogut ser 4-0, si el pal no ho hagués evitat en un xut de Rosa. Lewandowski va maquillar al final, però la versió oferta pels blaugrana no va ser bona. I més sense Araujo i Pedri, els futbolistes, un al darrera, i l’altra al davant, més diferencials de l’equip i als quals va trobar a faltar una altra vegada.

Amb la feina feta, son dies, els d’ahir, perquè certes figures es reivindiquin, i així s’ho va prendre Pablo Torre, titular, que va ser el millors dels blaugrana sobre el terreny de joc fins que va ser rellevat. El migcampista càntabre, en la funció de fals extrem esquerre, va donar claredat al joc quan la pilota va passar pels seus peus, va ficar passades danyoses que van generar ocasions i va tornar a posar de manifest com d’estrany és que hagi jugant tant poc en un equip al qual li falta tant de futbol a tres quarts de camp. Pablo Torre doncs va ser el principal argument ofensiu d’un equip que s’hi va posar tard. I és que quan se’n va adonar ja perdia per 2-0, amb dues dues dianes encaixades producte d’errades defensives. Només començar, Christensen (2’) es va ficar en pròpia porteria una centrada de Machís, tot intentant refusar una centrada de Machís. I, poc després, Larin, de penal, va tornar a batre Ter Stegen, que no va estar fi en l’acció que va propiciar la pena màxima, amb una sortida precipitada, encara que l’infracció fatal la va fer Eric Garcia. No va tenir el dia el central de Martorell, retornat a l’onze, primer de pivot defensiu i després de lateral dret, i que tampoc va encertar en el tercer gol encaixat ja en la segona part. Abans però, just després d’encaixar el segon gol, els blaugrana van fer un pas endavant, liderats per Pablo Torre i Balde, insistent com sempre per banda esquerra, i també per Raphinha, finalitzador de les situacions d’atac, fins en quatre vegades, sense èxit, va rematar a la porteria de Masip.

Després del descans, va tornar a baixar el pistó el Barça. Ja sense Ter Stegen sota pals, substituit al descans per Iñaki Peña, i decebut segur, ja que amb les dues dianes en contra, veu com el rècord de 18 gols rebuts en 38 jornades en poder de Paco Liaño (Dépor, temporada 1993/94) i de Jan Oblak (Atlético, temporada 2015/16), se li complica. El sentinella alemany haurà de deixar la porteria a zero els dos duels que queden. Un mal menor va ser per Lewandowski, que va tornar a sucar (84’), i es posa amb 23 gols anotats a la lliga amb el pitxitxi gairebé assegurat ja que n’hi treu sis al seu perseguidor, Benzema (Real Madrid).

Va ser el del polonès el gol –del dubtós– honor, ja que el Valladolid (73’) ja en duia tres, perquè Plata a passada de Larin, havia sentenciat feia estona. Mal regust pel Barça, que compta els dies per acabar el campionat; alegria pel Valladolid, que surt de la zona de descens, i torna a guanyar després d’encadenar cinc derrotes.