Quan Alèxia Putellas es va trencar el lligament encreuat del genoll esquerre, ràpidament van començar els càlculs sobre el temps que podria estar de baixa. Nou, deu o, fins i tot, dotze mesos eren algunes de les prediccions. Una lesió com aquesta requereix temps, paciència i, sobretot, molta prudència. El més mínim error o precipitació en la recuperació t’acosta a una recaiguda. Arribaria al tram final de la temporada? Podria jugar una hipotètica final de la Champions amb el Barça? Un bombardeig de preguntes i escenaris possibles es presentaven en l’entorn barcelonista, però el més important era deixar que la capitana blaugrana es recuperés. Ni fixar una data, ni generar expectatives ni pressionar. Que la jugadora fes el seu procés de recuperació i, amb el temps, ja s’aniria veient l’evolució. Companyes com Bruna, Jana i Cata van trigar més d’un any a reaparèixer, però Putellas es va entossudir a tornar abans que acabés el curs 2022/23. Missió complerta.

La capitana del Barça va anar retallant terminis de mica en mica, avançant sense pressa però sense pausa cap a les semifinals de la Champions contra el Chelsea. La seva alta mèdica per al partit de tornada a l’Spotify Camp Nou va significar un estímul extra per a equip i afició. Alèxia no va jugar ni un sol minut, però va fer el primer pas per sentir-se futbolista vivint l’escalfament previ i el partit des de la banqueta. Tres dies després, a l’estadi Johan Cruyff, el retorn va ser una realitat el dia que el Barça es proclamava campió de lliga per vuitena vegada. Des de llavors, la migcampista de Mollet del Vallès ha anat sumant minuts. Als poc més de 15 contra l’Sporting de Huelva, s’hi va afegir mitja hora a Zubieta, 20 minuts contra l’Athletic Club i poc més de 30 en la darrera jornada contra el Madrid CFF, en què, a més, va tornar a marcar un gol per primera vegada des del 29 de maig del 2022 en la final de copa.

En els càlculs interns que Alèxia devia fer al seu cap, segur que hi havia una data especialment marcada en vermell: el 3 de juny. El Barça és sempre un dels favorits per guanyar la Champions i la seva presència en la fase final de la competició estava garantida. La final d’Eindhoven era una possibilitat molt real i pràcticament una obligació. I és que l’equip acabava de perdre contra el Lió i ja estava pensant a tornar i guanyar. La mateixa Alèxia, desconsolada a Torí, quan feia poc més d’un mes que havia passat per la sala d’operacions, va deixar-ho clar al Gamper. “Volem ser en la tercera final consecutiva i aquest any, tant sí com no, guanyar-la. Us la devem.” Un discurs que havia canviat des del dia que va trencar-se en un entrenament amb la selecció espanyola. Aquell 5 de juliol, la dues vegades guanyadora de la Pilota d’Or ho va veure tot negre. En el seu documental (Labor omnia vincit), ella mateixa deia que volia deixar-ho, que s’havia acabat. L’entrenador, Jonatan Giráldez, explicava que aquell dia la jugadora li va enviar un missatge: “Busca-te’n una altra per guanyar la Champions.” La capitana no ha estat disponible en cap dels deu partits jugats fins ara, però dissabte serà a Eindhoven, desitjant alçar la copa ben amunt.

Aquesta setmana passada, l’equip va fer un partit entre totes per acabar d’afinar els conceptes bàsics de cara a la final contra el Wolfsburg. Les sensacions d’Alèxia van continuar sent molt positives i arribarà al duel de l’any en condicions òptimes. Una bona amiga seva, Marta Torrejón, companya d’Alèxia al Barça des de l’any 2013, també ho va explicar així en el media day celebrat amb els mitjans. “La veig molt bé. Hi arriba com ha d’arribar, ateses les circumstàncies. Ha treballat molt per trepitjar el camp i estic molt contenta que ho hagi aconseguit. Evidentment, no ha estat un procés fàcil, no és una lesió senzilla de passar, però la coneixem. Té una mentalitat forta i és tossuda: es va posar al cap que volia jugar aquesta temporada i ho ha fet”, comentava una de les capitanes del conjunt blaugrana.