El Barça torna a tenir una cita amb la història. Una més. I és que les blaugrana estan obstinades a ser les millors, a inscriure el seu nom a l’Olimp del futbol europeu, a omplir el museu del club de títols i a fer feliç una afició inseparable que gaudeix amb l’equip que representa l’orgull i la il·lusió del barcelonisme.

El conjunt de Jonatan Giráldez vol canviar les llàgrimes de tristesa de Torí per les de l’alegria més pura. Eindhoven és l’última parada d’un altre viatge inoblidable a la Champions i que acaba amb la quarta final de la història, la tercera consecutiva. Contra el Wolfsburg (16 h), el Barça vol aixecar la segona, que seria la primera davant de la seva gent. La pandèmia va privar les blaugrana de fer una festa encara més gran a Göteborg l’any 2021, i el 2022 va aparèixer una bèstia negra anomenada Lió per esmicolar el somni. La vida, però, dona noves oportunitats. Oportunitats que també s’han de buscar, i l’equip de Giráldez ha treballat des de llavors amb l’objectiu de plantar-se en el partit d’avui. Dit i fet. La sensació de deute que té amb el barcelonisme ha estat un estímul extra per treure les forces d’on fos, encara que les lesions colpegessin o els rivals compliquessin el camí a la final.

Ha estat un any en què el Barça ha fet un exercici d’aprenentatge i maduresa per no repetir els errors que el van condemnar a Torí. Totes les jugadores ho diuen, i el cert és que també s’ha pogut comprovar sobre la gespa, gestionant escenaris i contextos diferents per anar superant cada obstacle fins a Eindhoven.