Barça
JORDI ALBA
TERCER CAPITÀ DEL FC BARCELONA
“M’agradaria ajudar el club en un futur”
Jordi Alba tanca la seva etapa al Barça content per l’escalf emocional rebut en els últims dies i es mostra predisposat a tornar al club en un futur assumint algun rol allunyat de les banquetes
Liverpool i algunes falsedats publicades, les dues espines clavades
-
VÍDEO: Entrevista a Jordi Alba. L'Esportiu
-
Jordi Alba, ahir a la ciutat esportiva Joan Gamper ORIOL DURAN.
Tancar etapes mai és fàcil. Jordi Alba (21 de març de 1989, l’Hospitalet de Llobregat) recordarà el dia d’ahir. Quinze entrevistes concedides l’una darrere l’altra. Una marató de converses. Dia intens a la ciutat esportiva. Marxa del Barça amb un somriure i amb el convenciment que l’encerta amb aquesta decisió. Va començar la temporada convençut d’esgotar el contracte i l’acaba havent canviat el final del conte, però satisfet pel desenllaç. Com Busquets, ara era el moment.
El dia de l’adeu oficial contra el Mallorca va ser un moment d’un gran impacte emocional, amb llàgrimes als ulls, després va viure l’acte institucional de comiat envoltat d’amics... Ara que ja han passat uns quants dies, com se sent? Ho ha paït tot?
Estic bé. Ha estat el comiat desitjat. Marxo molt content per l’escalf que he rebut de l’afició i per tots els agraïments a les xarxes socials... Considero que l’he encertat triant el moment oportú i estic content per com ha sortit tot.
Quin dia va prendre la decisió de marxar? Ho dic perquè a vostè li quedava un any de contracte i sempre havia dit que volia complir-lo.
La meva voluntat era quedar-me un altre any, sí, però va anar avançant la temporada i vaig començar a valorar-ho tot una mica, vaig parlar amb la família i crec que ara era el moment de fer un pas al costat i he pres la millor decisió que podia prendre. La decisió la vaig prendre un parell o tres de setmanes abans que es fes tot públic.
Ha influït en la seva decisió l’adeu d’un amic com Sergio Busquets?
És una decisió molt meditada i personal. No va vinculada al futur d’altres companys. És una decisió exclusivament meva.
Li va costar agafar el son la nit de l’últim partit com a jugador del Barça?
Vaig estar tranquil tot el dia, perquè la decisió és meditada, però sí que és cert que a mesura que es va anar acostant l’hora del partit els nervis van començar a aflorar. Han estat uns dies molt emocionants: el suport de la gent pel carrer, trucades d’amics i, sobretot, el suport del Camp Nou. No m’hauria imaginat mai un suport tan gran. Marxo molt content, com he dit abans.
Què li passa pel cap a un culer com vostè quan sap que està trepitjant per última vegada la gespa del Camp Nou?
Era l’últim partit que jugava amb aquesta samarreta, l’últim partit al Camp Nou, i et venen moltes imatges al cap. Han estat molts anys aquí, he viscut molts moments bons, moments també dolents, però jo sempre prefereixo quedar-me només amb els bons records. Em quedo amb tot l’afecte que m’ha mostrat l’afició. M’he sentit molt valorat. És una pena, però la decisió correcta era marxar.
Gol seu contra l’Osasuna per lligar una lliga i llaç final a Cornellà-el Prat amb la morbositat que comporta certificar una lliga al camp de l’Espanyol. El context també ho ha endolcit tot.
El dia de l’Osasuna vaig jugar deu minuts però van ser uns minuts transcendents. Vaig tenir la sort de fer el gol i va ser molt bonic, sí.
A vostè el va fitxar Tito Vilanova el 2012. Després de tants anys al primer equip, amb què es queda?
He viscut grans moments aquí al Barça. He guanyat molts títols i cada títol el recordo amb il·lusió, però potser em quedaria amb el meu últim partit, el dia del comiat. És molt recent, va ser un dia molt especial, un record que conservaré per a tota la vida.
I el pitjor moment? Roma? Liverpool?
Hi ha hagut derrotes molt doloroses, sobretot en la Champions. Personalment la derrota de Liverpool encara la tinc clavada. No va ser la nostra nit, és evident. Jo vaig fallar en el primer gol. Va ser una eliminació molt dolorosa. Hi anàvem amb el 3-0 del Camp Nou i perdre 4-0 a Anfield no entrava dins els nostres plans. Va ser molt dur.
Xavi Hernández ha dit que vostè ha estat el millor lateral esquerre de la història del Barça. Hi està d’acord?
És un orgull que hi hagi algú que pensi això. Jo sempre he intentat donar el màxim de mi. Són paraules molt agradables d’escoltar, ja no només en l’aspecte futbolístic, també en el terreny més personal i l’àmbit més humà. He viscut uns anys espectaculars aquí al Barça, he fet molts amics.
L’altre dia Andrés Iniesta va tancar l’etapa al futbol japonès amb 39 anys. Vostè en té ara 34. S’ha marcat un sostre?
Iniesta ha tingut una gran trajectòria, porta acumulats molts partits a l’esquena. A mi també m’agradaria jugar encara uns quants anys més.
Se l’ha vinculat amb l’Inter de Milà, l’Atlético de Madrid, el Benfica, la lliga de l’Aràbia Saudita... Està més a prop d’un equip de Champions o d’una lliga més exòtica?
Sincerament, no tinc res signat ni acordat amb cap club. Estic obert a tot. Obert a continuar jugant a Europa, obert a marxar a fora... No tinc pressa. Ho hem de valorar tot bé amb la família i triar el que sigui millor.
Busquets va dir en una entrevista recent a L’Esportiu que li agradaria ser entrenador en un futur. Vostè quin camí agafarà quan es retiri?
M’agradaria ajudar el club en un futur, això ho tinc clar, però encara no sé assumint quina funció. Ara mateix la banqueta no em crida. No em veig entrenant a cap equip. El Busi ho té més clar que jo. Faré alguna cosa relacionada amb el futbol, això segur, però ja ho veurem. Si el club em necessita, aquí em tindran. M’agradaria tornar en un futur al club de la meva vida.
Ara jugarà la Nations League. Luis de la Fuente l’ha tornat a convocar. S’ha marcat alguna data límit pel que fa a la selecció?
No. Penso en el present. En l’anterior convocatòria no hi vaig anar. Ara sí que hi aniré i tinc l’oportunitat de lluitar per un altre títol.
Tornem al Barça. Vostè ha fet èmfasi aquestes últimes setmanes en el fet que aquesta temporada s’ha redescobert amb un canvi de rol. Diu que ha ajudat els joves. Vostè, que supera la trentena, què en pensa del debut de Lamine Yamal amb només 15 anys?
És un jugador diferent de la resta, ja es veu en els entrenaments. Però amb aquestes coses el millor és no tenir cap pressa. Té tot el futur al davant. Per sort és un noi a qui li agrada escoltar els més veterans. Hem d’ajudar-lo en tot el que puguem perquè té un futur espectacular. Estic segur que farà grans coses aquí al club, però repeteixo, sense pressa.
Amb el seu adeu, el de Busquets i el de Piqué, queda un forat en la capitania. Qui serien bons hereus?
Aquesta és una pregunta per a l’entrenador i el vestidor. No sé a qui votaran. Jo ja no hi seré i no em pertoca dir-ho. Sí que puc dir que un bon capità ha de donar exemple dins el vestidor.
Abans ha dit que en el comiat va sentir l’escalf de l’afició, però durant aquests anys al Barça en algun moment s’ha sentit poc valorat pel públic o el club?
Moltes vegades es publiquen coses que no són veritat, i això genera mal ambient, però tu al final no pots estar cada setmana sortint a desmentir informacions. Prefereixo quedar-me amb els bons moments com he dit abans.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.