“Aquest projecte m’ha convertit en millor persona.” És la valoració de l’Andrés, un noi de 17 anys que fa quatre mesos que és part activa del projecte EsportivaMent, l’objectiu del qual és complementar i sumar suports al tractament que reben infants i adolescents amb simptomatologia associada a algun desordre de l’estat d’ànim, com pot ser la depressió, el trastorn bipolar o l’ansietat. Aquest últim és el cas de l’Andrés, que assegura que aquest any el seu nerviosisme “ha baixat molt” i ho nota sobretot en el descans, ja que abans li “costava molt dormir”, però ara ho fa “de gust, a més de notar-me més tranquil en altres àmbits”.

La Fundació Barça en col·laboració amb la Fundació Vidal i Barraquer i l’Associació Sport2Live són els encarregats de posar en marxa el programa, en què hi participen 100 nois i noies d’edats compreses entre els 12 i 18 anys provinents del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Santa Coloma de Gramenet, així com dels hospitals de dia de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i que majoritàriament provenen de realitats socioeconòmiques complicades i/o de famílies immigrants. “Fa mesos que treballem per impulsar projectes que vetllin per la millora de la salut de tots els infants i joves que estiguin en situació de vulnerabilitat. És una temàtica que està a l’ordre del dia, sobretot degut a la pandèmia que hem passat, i creiem important exposar la problemàtica i demostrar el poder de l’esport mentre ajudem a desestigmatitzar aquests adolescents”, explica Mireia Donés, cap de l’àrea de salut i benestar emocional de la Fundació Barça.

Pol Callejón és el psicòleg encarregat de coordinar tots els agents implicats per tal de “traspassar informació que permeti dur una intervenció més personalitzada de cada pacient” alhora que recull dades per a un projecte de recerca que busca generar una evidència científica sobre l’impacte que té l’activitat física en els joves i adolescents amb trastorns de l’estat d’ànim per tal de millorar el seu pronòstic, tractament i evolució. “Abans de formar part d’aquest programa no tenia cap dubte que l’esport ajuda, però és que en pocs mesos, he pogut comprovar el canvi que ha experimentat una persona molt depressiva que tenia idees inclús suïcides. Des que va arribar aquí, no falla mai a cap sessió i s’ha adherit per primer cop a la pràctica esportiva. Ara la veig riure, relacionar-se amb els altres i gaudir”, exposa Callejón.

“Més enllà d’intuïcions o bones valoracions de participants, de familiars, de terapeutes i d’altres professionals, pretenem demostrar amb una base acadèmica i objectiva que l’esport deixa una empremta positiva” manifesta Donés, per això cal una comparació amb un altre grup que tingui unes característiques similars, però que en aquest cas no realitzen cap activitat física. D’aquesta manera, la vessant científica pot avaluar les diferències entre pacients adolescents que reben el tractament habitual, que està basat en la medicació i la teràpia psicològica, respecte d’altres que complementen la intervenció amb l’esport i fer un seguiment amb els resultats obtinguts.

Tots els exercicis físics que es duen a terme en el projecte EsportivaMent estan basats en la metodologia socioeducativa SportNet, una eina desenvolupada per la Fundació Barça que fa ús de l’esport per fomentar els valors de l’esforç, el respecte, el treball en equip, la humilitat i l’ambició. “El que fem és posar els joves en certes situacions que convidin a la reflexió i, a partir d’aquí, generi un aprenentatge” exposa Anna Bate, una de les entrenadores del programa. “Ells mateixos decideixen quina activitat volen practicar cada setmana. Es fa una votació i d’aquesta manera emprem una forma perquè se sentin responsables d’allò que fem i perquè sentin també que tenen poder de decisió”, exemplifica.

Cada grup realitza dues sessions setmanals en què es practiquen diversos esports col·lectius com el futbol, el bàsquet o el voleibol, però també es plantegen reptes individuals per tenir el propi repte de superar-se a un mateix. És ben palpable el bon ambient que s’hi respira, tenint en compte que cap dels integrants es coneixia d’abans. “El primer dia estava una mica nerviós, però ara m’ho estic passant molt bé”, declara l’Omar, de 13 anys. La Lorena, de 17, destaca que és “commovedor poder arribar aquí i parlar dels problemes de cada un sense filtres” i és que gràcies a aquesta activitat, joves com la Iraia s’han adonat que “hi ha més gent que té els mateixos conflictes”, fet que li provoca una mena d’alleujament de culpa per no sentir-se única. “Jo estava molt desmotivat i ara ja no ho estic tant”, celebra el Pau, un estudiant de 15 anys.