L’adeu més dur

El primer a marxar va ser Gerard Piqué. Segurament el que més va sorprendre pel moment. El central va decidir deixar el Barça al novembre. “Vam tenir una conversa abans de començar la temporada i li vaig comunicar les meves intencions. Ha estat un dels moments més difícils. Ha estat company, li tinc una gran estima. Quan no et sents tan útil per a l’equip et sents molt malament. A vegades ens equivoquem. He cregut en molts moments que havia de jugar un altre company. No sé si he estat just. El que sí que he estat és sincer i honest en el missatge i en el que creia jo. La relació és la mateixa”, explicava Xavi en la roda de premsa prèvia al seu comiat al Camp Nou contra l’Almeria. De fet, l’entrenador blaugrana va reconèixer que la nit de la conversa li va costar dormir.

Intents frustrats

Ja a final de temporada va ser el torn de Sergio Busquets. El seu futur havia estat tema de conversa al llarg de tota la temporada. Xavi sempre l’havia elogiat i assegurava que intentaria convèncer-lo, si bé entendria la seva posició en tot moment. La decisió era de Busquets, i Busquets va optar per marxar. “Marxa sent titular. Ha pres una bona decisió. A nosaltres ens perjudica com a equip, però marxa valorat”, va dir Xavi després de fer-se pública la marxa del capità. Tant confiava el tècnic en ell, que Busquets va arribar a dubtar. “Hi havia dies que deia “potser sí”, i d’altres que deia “no, segur que no”. Després venia a entrenar-me, i en el dia a dia els companys, el mister m’insistien que volien que continués jugant, que seguís com a capità... i no ha estat fàcil”, reconeixia en una entrevista a aquest diari un Busquets que ha continuat en l’onze titular del Barça.

Canvi de rol

Finalment, Jordi Alba. Un futbolista que, com Piqué, va veure reduïda la seva participació a la gespa. De titular indiscutible des del primer dia que va aterrar a Barcelona, a suplent, darrere d’un Balde espectacular. Tot plegat després d’un estiu en què els rumors sobre la seva marxa a un altre equip van ser molts, fet que va molestar el de l’Hospitalet. Xavi va ser clar amb ell. “Intento ser molt clar amb els jugadors, i amb el Jordi encara més, per la relació que ens uneix. Intento anar sempre de cara i hem parlat moltes vegades. Sap que hi haurà competència. No descobreixo res: jugarà qui estigui millor”, explicava Xavi el 9 de setembre.

A Alba se li va criticar l’actitud, però el tècnic de Terrassa va notar un canvi en ell. “Al principi no ho entens i tens la sensació que has de jugar i ser important. Ell es va indignar, i és una reacció natural. Vam tenir una xerrada grupal i ens va dir que tenia compromís i implicació”, explicava a TV3. Així va ser. Un Alba més endollat, que fins i tot va marcar un gol decisiu contra l’Osasuna. Tots dos es van acabar intercanviant paraules d’agraïment en el comiat. “M’ha posat menys, però no li ho tinc en compte. Entenc la situació. La relació és boníssima i no estic enfadat”, va assegurar Alba. “És un cor amb potes, una persona extraordinària. Et dono les gràcies i l’enhorabona. Aquí tens un amic”, va replicar Xavi.

Tres marxes de pes. Tres gestions complicades, però que Xavi ha pogut solucionar. Piqué i Alba marxen havent deixat pas a les noves generacions, amb recanvis naturals dins la plantilla. Busquets és un problema més gran per al tècnic, segurament l’adeu que més volia evitar. Però Xavi ho accepta. “Han tingut grandesa i han sabut marxar en el moment adequat.”