‘Hat-trick’ per a la història

El 16 d’abril del 1986, el Camp Nou va viure una d’aque­lles nits que que­den gra­va­des en la memòria de la història del fut­bol. El Barça havia de remun­tar un 3 a 0 encai­xat en l’anada de les semi­fi­nals de la copa d’Europa con­tra el Göteborg per acon­se­guir el pas a la gran final i tenir l’opor­tu­ni­tat d’alçar, per pri­mera vegada, aquest tro­feu. La gesta era molt difícil, però no impos­si­ble amb una plan­ti­lla plena de grans noms com Julio Alberto, Schus­ter, Migueli o el Lobo Car­rasco. El que ningú s’espe­rava és que l’heroi d’aque­lla nit fos Àngel Pichi Alonso. Un juga­dor que, fins ales­ho­res, no havia dis­po­sat de gai­res minuts i havia pas­sat més aviat des­a­per­ce­but. Però aque­lla nit va ser l’esco­llit, amb un hat-trick memo­ra­ble que va con­duir el Barça a la gran final de Sevi­lla, que aca­ba­ria per­dent en la tanda de penals con­tra l’Ste­uaua de Buca­rest.

Espe­ro­nats pel gran repte que tenien al davant, els homes de Terry Vena­bles van sor­tir a donar-ho tot, i van acon­se­guir d’una manera èpica el seu objec­tiu, si bé és cert que el Göteborg –una plan­ti­lla amb cui­ners, bom­bers i lam­pis­tes a l’equip– va donar sem­pre la cara i va arri­bar a superar els blau­grana en diver­ses fases del duel. El gol mati­ner (9’) de Pichi Alonso va ser clau per creure en la remun­tada, que es va aca­bar mate­ri­a­lit­zant amb dos gols més del davan­ter de Beni­carló (63’ i 69’). Després de 120 minuts d’infart, va arri­bar la deci­siva tanda de penals, en què l’heroi va ser Urruti, que va atu­rar un xut a vida o mort d’Edmund Mordt. Víctor Muñoz va fer embo­gir el Camp Nou amb l’últim llançament des dels onze metres. Un aple­ga­pi­lo­tes, de nom Pep Guar­di­ola, se’n va anar cor­rents cap a ell per abraçar-lo.