El 16 d’abril del 1986, el Camp Nou va viure una d’aquelles nits que queden gravades en la memòria de la història del futbol. El Barça havia de remuntar un 3 a 0 encaixat en l’anada de les semifinals de la copa d’Europa contra el Göteborg per aconseguir el pas a la gran final i tenir l’oportunitat d’alçar, per primera vegada, aquest trofeu. La gesta era molt difícil, però no impossible amb una plantilla plena de grans noms com Julio Alberto, Schuster, Migueli o el Lobo Carrasco. El que ningú s’esperava és que l’heroi d’aquella nit fos Àngel Pichi Alonso. Un jugador que, fins aleshores, no havia disposat de gaires minuts i havia passat més aviat desapercebut. Però aquella nit va ser l’escollit, amb un hat-trick memorable que va conduir el Barça a la gran final de Sevilla, que acabaria perdent en la tanda de penals contra l’Steuaua de Bucarest.

Esperonats pel gran repte que tenien al davant, els homes de Terry Venables van sortir a donar-ho tot, i van aconseguir d’una manera èpica el seu objectiu, si bé és cert que el Göteborg –una plantilla amb cuiners, bombers i lampistes a l’equip– va donar sempre la cara i va arribar a superar els blaugrana en diverses fases del duel. El gol matiner (9’) de Pichi Alonso va ser clau per creure en la remuntada, que es va acabar materialitzant amb dos gols més del davanter de Benicarló (63’ i 69’). Després de 120 minuts d’infart, va arribar la decisiva tanda de penals, en què l’heroi va ser Urruti, que va aturar un xut a vida o mort d’Edmund Mordt. Víctor Muñoz va fer embogir el Camp Nou amb l’últim llançament des dels onze metres. Un aplegapilotes, de nom Pep Guardiola, se’n va anar corrents cap a ell per abraçar-lo.