Messi ha marcat tants gols i tots tan bonics que mereix un capítol a part. Aquell gol contra el Getafe, que és una rèplica fidedigna d’aquell gol de Maradona al mundial del 86 contra Anglaterra, va ser una meravella. Tots els gols que va marcar a Casillas, també.

Un dels millors. Recordo també el mític gol de cua de vaca de Romário al Real Madrid, rifant-se l’Alkorta. Per aquí han passat grandíssims jugadors. Recordo el gol del Johan contra l’Atlético de Madrid, aquí a la porteria del gol sud, a centrada de Charly. Jo sempre he estat defensor del Charly. Era molt tècnic i rebia moltes crítiques, la gent preferia jugadors de més nervi, però a mi m’agradava. Com el Martí Filosia. Eren jugadors més freds però amb un talent extraordinari. Recordo un gol d’en Txiki sense deixar-la botar en una passada de Koeman, aquell gol de Romário contra la Real a passada de Guardiola. Recordo molts gols d’Eto’o i que quan marcava em mirava i em feia així amb la mà al front, una mica com el gest del servei militar.