Només té 16 anys, però ja actua com un veterà. Lamine Yamal és un nen prodigi, amb un talent innat que no deixa indiferent ningú. Fill de pare marroquí i mare guineana, criat a Mataró i que als set anys va aterrar en el Barça, és la joia de la corona del planter culer. En el club tothom és conscient del diamant que tenen entre les mans. De fet, el passat 29 d’abril en un partit de lliga contra el Betis, Yamal es va convertir, als 15 anys 9 mesos i 16 dies, en el jugador més jove en tota la història del Barça a disputar un partit oficial amb el primer equip. En el 58è Trofeu Joan Gamper, va tornar a jugar i, altre cop, va deixar bocabadats tots els presents a l’estadi i es va convertir en el nom propi d’aquest Gamper.

Tocat per una vareta màgica, a Lamine li importa molt poc l’edat que posi en el seu DNI. Només va necessitar 15 minuts per carregar tot l’equip a l’esquena i revolucionar l’atac blaugrana quan perdien 1-2. El del planter va ser vital en els tres gols que Ferran Torres, Ansu Fati i Abde van marcar per remuntar un Gamper contra el Tottenham que s’havia posat molt complicat. La seva entrada al terreny de joc en el minut 80 va despertar les 35.224 persones que van pujar fins a Montjuïc i va fer anar de corcoll els jugadors de l’equip anglès, sobretot l’exmadridista Reguilón, que va patir en la seva pròpia pell la potència del regat i l’habilitat en l’u contra u d’aquest jove futbolista. En la seva primera acció d’atac, va caçar una pilota de Kounde i amb quatre tocs exquisits va assistir Ferran Torres perquè marqués a plaer el gol de l’empat. L’exhibició va continuar. I de quina manera. En el minut 90 es va desfer de Reguilón per connectar amb Ansu, autor de la tercera diana. En el temps afegit, el futbolista dels Spurs va donar la batalla per perduda en l’acció que acabaria amb el 4-2 d’Abde. Lliçó magistral d’aquest jove futbolista a tot un veterà de 26 anys. Ben segur que Sergio Reguilón va somiar-lo tota la nit.

En un moment en què el Barça va necessitat d’ídols, la seva exquisida actuació va evocar el Gamper del 2005, que va ser testimoni de l’explosió de Messi. L’argentí, en el seu debut com a titular, va deixar impressionat el Camp Nou i la Juventus. La defensa de l’equip italià es va veure desbordada per frenar els seus constants jocs de malabars. D’això ja fa 18 anys, quan Yamal encara no havia ni nascut. “És un talent, l’hem d’anar dosificant, però és una meravella veure’l participar amb aquest atreviment”, va admetre Xavi després del matx.

Als 16 anys acabats de complir i encara sense haver signat el seu primer contracte professional, Lamine crida a la porta del primer equip. Amb la marxa de Dembélé al PSG i el club blaugrana sense múscul econòmic per realitzar una gran inversió en un substitut, l’extrem emergeix com una possible alternativa. “És un jugador diferencial, però no hem de tenir pressa”, va advertir el primer capità, Sergi Roberto. El temps marcarà el futur d’aquest jugador, que, acostumat a cremar etapes vertiginosament i tenint en compte la devoció de Xavi per apostar pels joves del planter, no seria d’estranyar que aquest any disposés de més minuts amb el primer equip.