Un prodigi de barri
Criat al barri de Rocafonda de Mataró, Lamine Yamal dedica els seus gols amb una picada d’ullet als seus familiars, amics i veïns
De petit ja marcava les diferències amb accions similars a les que feia Leo Messi quan era nen
08304. Aquest és el codi postal del barri de Rocafonda de Mataró, una adreça popularitzada per un dels seus veïns insígnia, tot i que fa anys que no hi viu. Lamine Yamal Nasraoui Ebana va marxar d’allà de molt petit, però hi viu gran part de la seva família i no és estrany veure’l de tant en tant ajudant el seu oncle a descarregar gènere per a la seva fleca. Lamine Yamal pot sortir del barri, però el barri no surt d’ell; per això, els gols que ha marcat fins ara amb la samarreta blaugrana els ha celebrat dibuixant un tres, un zero i un quatre amb les mans.
Per a Agustín Sánchez, líder comunitari, que l’adolescent piqui l’ullet als seus orígens durant les commemoracions és un “gran orgull” perquè no tothom es recorda de les seves arrels quan assoleix cert nivell professional, afirma, “així que estem molt agraïts”. Sánchez és el president del CF Rocafonda, entitat de la qual el davanter blaugrana mai va formar part, però “sempre ha estat pendent del club, a pesar de la seva curta edat” i, de fet, “el seu tiet i cosins venen a veure partits de futbol, sigui de la base o del primer equip, així que entre tots han generat un vincle”, exposa.
L’extrem resideix des dels nou anys a la Masia i en el seu màxim moment de glòria envia una abraçada a la seva família, als seus excompanys d’escola, als seus veïns..., en definitiva, a casa. Rocafonda és un districte humil on històricament s’instal·lava població arribada del sud de l’Estat espanyol i que ara acull principalment immigrants del Magrib, d’on prové la branca paterna de Yamal. Els seus carrers han estat testimonis dels primers tocs de pilota del jugador. “De petit voltava pel camp de futbol, per la pista poliesportiva i pel parc, però és clar que aleshores ningú podia presagiar que arribaria fins on ha arribat”, recorda Agustín.
Ara, el desig seria “poder muntar, juntament amb la família, algun torneig o campus en què Lamine Yamal fos el padrí”, una idea que club i entorn van tractar abans de l’eclosió del jove en el primer equip del FC Barcelona i que ha quedat, de moment, supeditada a la nova agenda del davanter. “Lamine s’ha convertit en un exemple perquè qualsevol xaval veu que amb constància, treball i sacrifici es pot aconseguir allò que un desitgi”, opina Sánchez, de manera que vol apropar la seva figura al jovent de Mataró, on Lamine es mou com un més i no pas com un integrant de l’equip de Xavi.
Primer club: la Torreta
Quan Lamine Yamal tenia quatre anys, el matrimoni Nasraoui Ebana es va traslladar a viure a la Roca del Vallès per qüestions de treball i va ser en aquesta localitat on el més petit de la família va jugar per primera vegada com a federat. “Una tarda van venir els pares a preguntar si el seu fill podia jugar a futbol perquè li feia molta il·lusió i de seguida es va incorporar a l’escola”, rememora Inocente Díaz, més conegut com a Kubala, coordinador del CF La Torreta. Kubala recorda que va conèixer un nen “molt educat, reservat i respectuós”, però que quan agafava la pilota “s’oblidava de tot això; ja no era ni tímid ni vergonyós i tenia el do del futbol”.
A més, assegura que estava tocat per una vareta màgica, a l’estil del més gran de tots els temps. “A mi em fa recordar Leo Messi, amb aquests gestos tan ràpids”, no dubta a dir el coordinador. I hi afegeix: “Lamine Yamal només volia pilota i més pilota. De vegades, havíem de renyar-lo perquè la deixés anar i la fes circular. També és veritat que feia més assistències que gols, però ja era una bogeria, tenia una desimboltura fora del comú.” Uns trets diferencials que sorgien a cada partit, com el dia que el porter li va passar la pilota “i ell sol va recórrer els 60 metres del camp, escapant-se de tot l’equip contrari, fins que va fer el gol”.
El futbolista va estar tres temporades a la Torreta, fins que amb set anys el Barça va trucar a la porta. “Era la temporada 2013/2014, quan un observador del club blaugrana va venir a veure un partit en què va quedar bocabadat i va aconsellar que fes una prova a la ciutat esportiva Joan Gamper”, explica Kubala. A partir d’aquell entrenament, Lamine Yamal es va incorporar a la disciplina culer i va passar per les categories de base fins que va fer el salt del juvenil A al primer equip amb Xavi Hernández a finals de la temporada passada.
“Aquestes coses emocionen. Vaig sentir molta alegria. Primerament, perquè apareix el nom de la Torreta i això és molt important per a mi perquè és el que et queda de tot el treball que fem. Nosaltres el vam ajudar i ara ell ens ha descobert”, exposa el coordinador amb llàgrimes als ulls. “Va ser increïble veure’l jugar aquells minuts, una satisfacció gegantina”, hi afegeix, referint-se al 29 d’abril passat, quan Lamine Yamal es va convertir en el futbolista més jove a debutar amb el primer equip del Barça. “No és que fos una sorpresa veure’l allà, però són tantes les casualitats que s’han de donar en el món del futbol que arribar-hi és mitjanament impossible”, indica.
Kubala manté relació amb el jugador i es proposa aconseguir que torni un dia a la Torreta de visita. El club està pensant a rebatejar el camp amb el nom de Lamine Yamal.