El campió de lliga i d’Europa va tornar a la rutina competitiva aplicant la seva pròpia rutina: la victòria. El Barça no va fallar en l’estrena tardana de la competició i va superar el Madrid CFF a domicili.

L’onze de Jonatan Giráldez va tenir moltes coses a comentar. La primera, la porteria. Malgrat que Sandra Paños, titular habitual fins ara, havia realitzat tota la pretemporada, l’escollida per situar-se sota pals en l’estrena va ser Cata Coll, que va acabar sent una fixa a la selecció espanyola en el mundial. Caldrà veure si és un primer pas cap a la transició a la porteria o si totes dues s’alternaran titularitats al llarg del curs. Va ser un onze molt titular, amb l’únic asterisc de les absències de Walsh i Rolfö, lesionades –les jugadores van sortir amb una samarreta de suport a la sueca–. Amb Bronze, Paredes, Mapi i Ona en defensa; Engen, Aitana i Patri al mig; i Graham Hansen, Alèxia i Pina al davant. La capitana va exercir de falsa davantera centre i va celebrar el seu partit 400 com a blaugrana.

Amb Montse Tomé a la graderia i sense una llista per a la Nations League, el Barça va imposar el domini des d’un inici. No era fàcil, ja que la gespa de l’estadi es trobava en un estat lamentable que posava en perill la salut de les futbolistes. Un exemple d’allò que deia Alèxia al Parlament sobre el suport a l’esport femení. Domini que no es traduïa en perill. Al Barça li costava ser precís al davant i crear ocasions. Era evident que el gol cauria en un moment o altre, però les de Giráldez no trobaven la fórmula. Fins al tram final del primer temps, quan Hansen va rematar una bona centrada de Pina des de l’esquerra. El guió del segon temps va ser similar. La més clara la va tenir Patri amb una rematada al pal i el 0-2 definitiu no va arribar fins al 84’. Una excel·lent jugada d’Ona, que va firmar un gran partit, la va culminar Oshoala. Brugts també va debutar oficialment.

La lliga torna d’aquí dues setmanes.