En Lamine Yamal, el Barça té un autèntic tre­sor. Ja se sabia, sí, però al final l’actu­ació de l’ata­cant de 16 anys al feu del Mallorca és la con­fir­mació, una vegada més, del des­co­mu­nal fut­bo­lista que s’entre­veu, en un enfron­ta­ment en què el con­junt blau­grana es va ennu­e­gar i va empa­tar (2-2). Lamine, suplent una altra vegada, es va lluir des del pri­mer moment en què va tre­pit­jar Son Moix, en el minut 64 i amb l’equip culer per­dent 1-2. Eslàloms, dri­blat­ges, pas­sa­des amb intenció, cen­tra­des..., un reci­tal que va impul­sar el grup ori­en­tat per Xavi Hernández a empa­tar un duel en què sem­pre va anar a remolc i en què va tor­nar a mos­trar difi­cul­tats per gene­rar oca­si­ons con­tra un rival tan­cat.

Si bé és cert que els esde­ve­ni­ments no li van anar a favor con­tra un Mallorca que viu còmode a camp propi, ben endreçat i junt en un dibuix de 5-3-2 o 5-4-1 per moments, pre­pa­rat per des­ple­gar-se bus­cant el gegant Muriqi a dalt. D’aquesta manera, tot es va tòrcer als blau­grana tot just començar, ja que Ter Ste­gen es va equi­vo­car fla­grant­ment en el ser­vei de pilota i la va rega­lar a Anto­nio Sánchez, el qual va tro­bar Muriqi (8’), que va avançar els ver­mells. El con­text, doncs, va ser per­fecte per al con­junt que entrena Javier Aguirre, que amb el gol a favor va reforçar la seva pro­posta i es va tan­car amb diligència a prop de la seva àrea. I al Barça li va cos­tar un munt, un pro­blema recur­rent que expe­ri­menta tot sovint quan el con­trin­cant li pro­posa situ­a­ci­ons així.

I és que per dins era pràcti­ca­ment impos­si­ble tro­bar ningú, ni Gavi, ni João Félix ni Gündo­gan, men­tre que per fora el més actiu va ser Rap­hinha, ja que tam­poc Balde va estar gaire ins­pi­rat. Fer­ran Tor­res, relleu ahir de Lewan­dowski, en va tenir una a pas­sada de Gavi, però no va afi­nar, men­tre que al dar­rere Araujo i Iñigo Martínez, que va debu­tar com a titu­lar, patien una bar­ba­ri­tat per sos­te­nir Muriqi, un punta que és un espec­ta­cle jugant amb el cos. Així doncs, va aparèixer el que sem­blava que ho faria, Rap­hinha (41’), que amb una fue­tada va igua­lar l’enfron­ta­ment abans del des­cans. El bra­si­ler va estar a punt de fer el segon en una acció d’un con­tra un amb Rajko­vic, però la va enviar als núvols i, quan millor es veia el Barça i la pri­mera part fina­lit­zava, el Mallorca va tor­nar a col­pe­jar. De la manera més sim­ple, un ser­vei de por­te­ria. Rajko­vic, en llarg, va tro­bar Muri­qui, que la va gua­nyar, com gai­rebé totes, a Oriol Romeu, i la pro­lon­gació, mal defen­sada per Araujo i Iñigo Martínez, i també per Ter Ste­gen, la va con­ver­tir en gol Abdón Prats (48’).

En la segona mei­tat, el Barça va seguir amb les matei­xes difi­cul­tats per pro­duir alguna cosa. Un xut al pal des de fora de l’àrea de João Félix va estar a punt de ser l’empat, però va ser una jugada aïllada. No va ser fins que Lamine Yamal, Lewan­dowski i Fermín van entrar a la gespa que l’equip culer no va acce­le­rar. Sobre­tot Lamine, un punyal per banda dreta, pràcti­ca­ment impa­ra­ble. Tot just entrar va pro­vo­car un penal que l’àrbi­tre va asse­nya­lar, però el VAR li va sug­ge­rir que s’ho mirés al moni­tor i va des­fer la decisió. Acció polèmica, ja que no es va veure gaire clar en les imat­ges de tele­visió que no existís la infracció. Des d’ales­ho­res, l’equip es va afer­rar a l’extrem de Mataró, que es va fer un fart de gene­rar coses. En va ser una el gol de l’empat, que va néixer de les seves botes i que va ser obra de Fermín. El mig­cam­pista va caçar una cen­trada de Rap­hinha, que havia reco­llit una pas­sada de Lamine després de dei­xar enrere diver­sos rivals. Mal­grat tot, el Barça no en va tenir prou amb ell. Amb el punt, el con­junt culer dorm líder, encara que el Girona i el Real Madrid podrien superar-lo avui si gua­nyen i rele­gar-lo a la ter­cera posició.