Porta l’onze, però és la número u
Alèxia Putellas es va convertir diumenge en la màxima golejadora de la història del Barça
La diana contra l’Atlético de Madrid, la 182, li va permetre superar Jenni Hermoso
La temporada 2021/22, Alèxia Putellas anava a ritme de rècord. Gols, assistències, premis, etc. Tot per guiar el Barça cap al triplet estatal i al subcampionat europeu després de la derrota a Torí. Tant era així, que la migcampista va començar a retallar distàncies amb la seva companya i gran amiga Jennifer Hermoso per convertir-se en la màxima golejadora històrica del club. La marxa de la madrilenya aquell mateix estiu després d’acabar contracte ho confirmava. Ella encapçalava la taula amb 181 gols. Alèxia la seguia amb 178. Era qüestió d’un, dos o tres partits, tenint en compte el ritme de l’equip i de la capitana. Però el trencament del lligament encreuat del genoll esquerre abans de l’Eurocopa va ajornar l’enèsima fita de la blaugrana. Quina xifra hauria assolit la de Mollet del Vallès si aquella desafortunada acció en un dels últims entrenaments de la selecció espanyola abans del debut no s’hagués produït? Però va ser una pedra en el camí que Alèxia, malgrat veure-ho tot negre en un inici, va decidir superar per tornar amb més força. Va reaparèixer a l’abril, va tornar a marcar al maig, va aixecar una Champions al juny i un mundial a l’agost. Era el camí de la recuperació.
Perquè l’11 del Barça torna a brillar, torna a divertir-se i torna a fer gaudir els espectadors que l’han enyorat tant com ella ha enyorat el fet de tornar a sentir-se futbolista. Alèxia ha recuperat l’espurna i l’alegria i, ara sí, és la màxima golejadora històrica del club amb 182 dianes gràcies al gol que va firmar contra l’Atlético de Madrid aquest diumenge, aprofitant un regal de Patri Guijarro. “M’ho han dit ara, no me’n recordava. És un privilegi i un orgull poder superar la meva companya Jenni, que també va ser un honor jugar amb ella. Queda en una anècdota. A seguir”, deia amb un somriure tímid al micròfon de DAZN després de fer història i d’haver-se endut una ovació de tots els assistents a l’estadi colchonero. “Estic molt content per ella. El rècord parla molt bé de la capacitat golejadora que té. Sabem que és diferencial en els últims metres. Té molts recursos, és intel·ligent, es mou bé i té molt bona finalització. És qüestió de temps que agafi el ritme competitiu que esperem d’ella perquè serà una jugadora molt important per nosaltres”, deia el seu entrenador, Jonatan Giráldez, després del 0-1 a Alcalá d’Henares.
Una història d’amor
Des del primer gol el 30 de setembre del 2012 contra el Sant Gabriel, ha plogut moltíssim i, per sort, han canviat moltes coses. Alèxia tenia 18 anys. El Barça no era professional, ara és referent mundial per la seva aposta. Les jugadores jugaven en camps de la ciutat esportiva Joan Gamper, alguns de gespa artificial, amb graderies preparades per acollir pocs centenars de persones. Ara, les blaugrana saben què és omplir tot un Camp Nou amb més de 90.000 persones. El palmarès de l’equip l’omplien una copa Generalitat, quatre copes Catalunya, dues copes de la Reina i una lliga. Ara, el Barça, de tants títols que acumula, ja sap què és regnar a Europa fins en dues ocasions. La Pilota d’Or en categoria femenina ni tan sols existia. Actualment, Alèxia en té dues, així com una pila de reconeixements individuals més. És un referent dins i fora del camp. Nens i nenes volen ser com ella. És la jugadora que més samarretes ven de l’equip i és l’altaveu d’una generació que està revolucionant la societat en la seva eterna lluita pels seus drets. Cada cop que Alèxia parla, el món l’escolta i l’aplaudeix. El creixement del Barça i del futbol femení no s’entenen sense la figura d’Alèxia Putellas Segura.
Són 182 gols, un més que Jenni. Les segueixen Sonia Bermúdez amb 123, Oshoala amb 110 i Mariona Caldentey amb 95. 182 dianes de totes les maneres i en totes les competicions: 131 en la lliga, 20 en la copa de la Reina, 19 en la Champions, 4 en la supercopa d’Espanya i 8 en la copa Catalunya. Amb l’esquerra –la seva cama bona–, amb la dreta o amb el cap. De jugada individual, de falta, de penal, de córner, des del mig del camp o culminant una acció col·lectiva. A casa, a fora, en eliminatòries o en finals. Alèxia sempre hi és. Per resoldre partits, per encarrilar-los o per posar-hi la cirereta.
La de Mollet del Vallès és història i llegenda del Barça. Són 404 partits i 182 gols. Unes xifres espectaculars tenint en compte que Alèxia no és davantera, encara que ara Jonatan Giráldez la utilitzi de fals 9. “N’estic aprenent. És un canvi evident, però per mi no quedarà. Vull aportar i ajudar a seguir guanyant. El meu objectiu és aconseguir tots els títols aquesta temporada. Aprendre una nova posició em farà millor”, deia. Perquè sí, la blaugrana és migcampista, però ningú ha fet més gols que ella. I no hi ha dubte que aquesta xifra continuarà fent-se més i més gran. Alèxia, jugadora clau d’aquest Barça, acaba contracte a finals de temporada, però la voluntat de totes dues parts és renovar i continuar escrivint la història agafats de la mà. I és que, a part de poder arribar als 200 gols, la capitana només té al davant Melanie Serrano pel que fa a nombre de partits. La lateral en va disputar 517. La capitana té temps per trencar més rècords en el club de la seva vida. Aquell que estima, tal com ha demostrat tants cops.
Estrenar el Johan i el Camp Nou
FOTO: EFEEl 7 de setembre del 2019, Alèxia va fer el primer gol de l’equip a la seva nova casa, l’estadi Johan Cruyff. Va ser contra el CD Tacón. El dia de Reis del 2021, el Barça es va poder estrenar al Camp Nou contra l’Espanyol. Sense públic, això sí. La capitana també va ser la primera a marcar. “Hi ha un moment en què les companyes tornen al nostre camp i em quedo sola. És quan m’adono que acabo de marcar al Camp Nou”, recorda.
Un doblet per encarrilar una lliga a casa
FOTO: barçaA Alèxia, el Real Madrid no li ha anat malament. El gener del 2022 va fer un gol in extremis en unes semifinals de la supercopa. El 13 de març, el Barça tenia la possibilitat de proclamar-se campió de lliga. Només havia de guanyar a casa... contra el Madrid. L’encarregada d’encarrilar el triomf va ser la capitana, amb un doblet abans del descans. Al final del matí, ella aixecaria el títol davant de tota l’afició del Johan Cruff.
Quan 91.553 persones es rendeixen a tu
foto: barça30 de març del 2022. El primer dia que el Barça va jugar amb públic al Camp Nou i va batre el primer rècord d’assistència, amb 91.553 persones. Una festa. Un 5-2 contra el Madrid per accedir a les semifinals de la Champions. Un dia històric i, evidentment, un gol d’Alèxia amb una celebració icònica: la reverència al gol nord mentre l’estadi corejava el seu nom. “Va ser de les millors coses que he viscut”, recordava.
El primer sempre és especial
Foto: barçaEl 30 de setembre del 2012, Alèxia Putellas va fer el seu primer gol amb la samarreta del Barça. Va ser en la quarta jornada de lliga contra el Sant Gabriel. Un duel que es va disputar en un dels camps de la ciutat esportiva Joan Gamper i que va acabar amb golejada blaugrana per 7-1. Era la primera temporada d’Alèxia al primer equip del Barça, que encara no era professional, després de la seva etapa a l’Espanyol i al Llevant.
El gol més espectacular de tots
FOTO: EFEEstà cansada que sempre li posin aquest gol, però és lògic. La jugada que va fer Alèxia contra el Zaragoza en la final de la copa de la Reina del 2013 és d’aquelles que vols mirar una vegada i una altra. La blaugrana es desfà de dues rivals amb una maniobra increïble, trepitjant l’esfèrica amb l’esquerra i tocant-la amb la dreta. Finalment, dribla la portera per situar el 3-0. Va ser el gol que la va començar a catapultar.
Alèxia havia de jugar aquella final
FOTO: EFEEl dia abans del Chelsea-Barça de la final de la Champions del 2021, Alèxia no es va entrenar amb el grup. Pràcticament ni va estar sobre la gespa. Era dubte. Però la capitana era allà l’endemà, des de l’inici. I, evidentment, no podia faltar el seu gol –de penal– en aquell màgic 0-4 que va donar el primer títol europeu. “Confiava que aniria a dins. Estava tranquil·la, com si el penal no fos en una final de la Champions”, va dir.