Tot i que no hem tingut bons resultats, veig un equip més fet, a diferència de la temporada passada en aquest punt del curs. Els jugadors entenen una mica més les situacions de partit, però sí que ens falta ser més agressius en àrea rival, ser més directes. Ens està costant trobar ocasions de gol, però estem contents, encara que hàgim de millorar certes coses.

El principal objectiu sempre serà formar els jugadors per intentar que la majoria puguin tenir una oportunitat al primer equip, però tant de bo que ens puguin acompanyar els resultats perquè també són importants. Estem treballant i, segurament, al final acabaran arribant. Només contra el Celta ens vam veure una mica superats, però amb tots els altres hem pogut competir.

La pressió. S’hi han d’anar acostumant perquè la tensió sempre serà màxima si volen aspirar a jugar a primera divisió, ja sigui al Barça o en altres equips, així que intentem preparar-los per a això. Aquí no es poden relaxar ni un moment, ja que també busquem que hi hagi molta competència i que aprenguin a donar sempre la millor versió.

Nosaltres no estem obsessionats amb l’ascens, sinó a anar partit a partit, competir i treure bons resultats donant prioritat a l’evolució dels jugadors i a la preparació. Al final, això és un treball en equip i incidim en el fet que entenguin el sistema i que quan pugin, no tinguin aquests dubtes i sàpiguen què cal fer.

La cosa més important és aprendre i interioritzar la idea de joc a cada posició, i la segona és el tema mental. Quan arriben del juvenil, de vegades els costa competir i defensar perquè en certes categories inferiors potser no tenen tanta competència o acostumen a ser els favorits, i cal que l’actitud sigui sempre la millor per poder treure bons resultats. Això és una cosa en què a mi m’agrada insistir molt, sobretot perquè els futbolistes siguin conscients de l’oportunitat que tenen de jugar aquí, ja que estan molt a prop de poder fer el pas definitiu d’estar en el primer equip.

Cada inici de temporada significa començar novament de zero i cal replantejar el material que tenim com a jugadors perquè potser són altres perfils diferents dels que hi havia l’any passat, i cal acoblar-se. Això no només és un repte per als mateixos jugadors, sinó també per a l’entrenador. Necessito saber quines fortaleses té l’equip per després anar perfeccionant tots els processos a nivell de joc.

Ens preocupa perquè estem passant una etapa en què tenim molts lesionats a les diferents categories i, òbviament, si li passa alguna cosa al primer equip, ens repercuteix a nosaltres, així com si ens passa alguna cosa a nosaltres, repercuteix al conjunt juvenil. Estem posant més atenció en el treball físic per veure què estem fent malament perquè això no ens torni a passar.

Sí, perquè al final hi som per servir-los i ens condiciona molt després per poder tenir un onze inicial. A més, hem de tenir en compte que hi ha un altre condicionant afegit que és el tema de les fitxes, que només podem jugar amb tres juvenils.

Hi ha vegades que Xavi i jo parlem directament, i realment la comunicació aquest any ha millorat moltíssim respecte a la temporada passada, sobretot ara, amb l’arribada de Deco, però també hi ha gent entremig que s’encarrega diàriament d’intentar que ens anticipem a tot allò que pugui passar.

Aquesta bona comunicació fa que ja portem un seguiment i que no hi hagi cap sorpresa. Tot el que tenim està vist i sabem quin jugador té el perfil per poder ser-hi i a quin li pot costar una mica més.

Bernal és un noi molt jove, amb bon físic, i he decidit que estigui més amb nosaltres perquè ens pot ajudar molt, però òbviament, des que vaig arribar, no hi ha cap persona que no parli de Lamine Yamal. És un fora de sèrie i ho està demostrant ara jugant en el primer equip.

A tots els dic que han d’intentar jugar al mateix nivell, ja sigui en el Barça Atlètic o en el primer equip, o fins i tot quan baixen al juvenil, perquè de vegades ve aquest relaxament pel fet de creure que tenen un nivell superior, i justament són els que han de demostrar més.

Cal fer-los entendre la seva realitat, que és que pertanyen més al Barça Atlètic que al primer equip. És important que vegin que es pot continuar comptant amb la seva ajuda quan calgui. És un dels treballs principals que fem perquè el noi no s’il·lusioni massa a formar part del primer equip i això després li pugui jugar en contra. D’acord que és la seva meta, però per arribar-hi ha de continuar treballant al Barça Atlètic i fer les coses bé.

Jo intento ser tan sincer com puc amb ells des de bon començament per fer-los valorar la situació en què es troben avui i evitar de totes les maneres possibles que més endavant se’n penedeixin. Els faig comprendre que han de viure el present, anar partit a partit per intentar sempre ser millors i donar la millor versió, i així no haver-ho de lamentar després si un dia o una setmana es van relaxar i ho van pagar amb una suplència que podria derivar en unes conseqüències pitjors. Intento comunicar-los, a cadascun d’ells, el perfil que tenen i que les aspiracions depenen d’ells mateixos, i no pas de cap persona externa. Tota acció que ells facin tindrà repercussió per bé o per mal; aleshores intento que estiguin en una línia motivacional i en un ambient de responsabilitat.

Prefereixo ser jugador perquè gaudeixes més, ets l’actor principal del joc. Com a entrenador, en canvi, estàs fora del camp i no depèn tant de tu en el moment mateix del partit. Sí que depèn de tu el treball que es fa durant la setmana perquè els jugadors ho duguin a terme quan afronten el rival, i quan veus que s’estan fent les coses bé és la satisfacció més gran per al tècnic.

No ho sé i tampoc hi poso tant d’interès ni hi dono importància, al que pugui passar. Hi ha molt bona relació amb el president Joan Laporta, així com amb Alexanco, el director del futbol formatiu, i no em preocupa tant si el juny vinent serà el final o no ho serà. Em preocupa més continuar treballant i continuar fent mèrits per acostar-me a alguna cosa més important. Avui n’estic aprenent, però segurament en algun moment apareixeran oportunitats més grans que ser al filial.

Ara mateix estic en un punt que em veig com a l’inici de la meva carrera com a futbolista. En el paper d’entrenador vaig fent passos endavant, a poc a poc, però sempre intentant dirigir-me cap a reptes més difícils, més importants, de més pressió i de més nivell.

Sí. Qualsevol entrenador que hagi passat pel filial sempre somia arribar a dirigir el primer equip. Ara mateix m’estic preparant i a dalt ho estan fent molt bé, Xavi està fent una feina fenomenal.

M’agradaria veure molts jugadors tenint oportunitats al primer equip i si no pot ser al Barça, en altres clubs, però sobretot, veure’ls triomfar el dia de demà en allò que més els agrada, que és el futbol, al qual han dedicat els seus esforços. Aquesta seria la màxima recompensa. També, per descomptat, aconseguir l’ascens.