La carta Cancelo

A Ale­jan­dro Balde li ha apa­re­gut un gra al cul amb el par­tidàs de João Can­celo d’ahir com a car­ri­ler per l’esquerra. Xavi va repe­tir con­tra el Porto la mateixa fórmula en defensa que havia plan­te­jat dies enrere con­tra l’Alavés i allò que aquell dia con­tra l’equip de Vitòria no va aca­bar de reei­xir, ahir sí que va fun­ci­o­nar molt millor. Rap­hinha era l’encar­re­gat d’esti­rar l’equip a la banda dreta com a extrem natu­ral, amb Araujo –pri­mer dia com a capità– con­ser­vant clara­ment la posició, i Can­celo és qui va donar la pro­fun­di­tat per l’esquerra, amb João Félix al davant, com sem­pre amb clara tendència a arran­car des de la banda i anar cap a dins. Ahir sí va exis­tir aquest equi­li­bri. Can­celo va tenir llicència per córrer cap enda­vant sense estar tapo­nat per un extrem i va ser deter­mi­nant, la seva actu­ació. Golàs i assistència.

Seu va ser el gol de l’empat. El talent indi­vi­dual de Can­celo va impul­sar un Barça que havia estat mala­ment en la pri­mera mitja hora de par­tit. El seu gol va apai­va­gar el rum-rum que ja començava a sen­tir-se a la grada després del gol de Pepé Aquino. La reacció va ser ràpida. Dos minuts després del gol del Porto va arri­bar el de Can­celo. Acció indi­vi­dual i bar­raca. Pedri li va donar la pilota i Can­celo, situat a prop del vèrtex de l’àrea gran, va mar­xar del seu rival, va pene­trar a l’àrea i va batre Diogo Costa amb qua­li­tat. La seva cele­bració va trans­me­tre mol­tes coses: un gol que va ser­vir per apa­gar focs. També seva va ser la pas­sada a João Félix en l’acció del 2-1. Un Can­celo des­bo­cat, que també va dei­xar més acci­ons per a la vide­o­teca, com l’enorme eslàlom de la pri­mera mei­tat amb cen­trada final que ningú va saber cul­mi­nar. Deci­siu i estètic.