Capitanies turbulentes
Sergi Roberto, Ter Stegen, Araujo i De Jong han estrenat una capitania renovada després de les marxes de Busquets i Alba i, més enllà del moment delicat de l’equip, tots quatre estan vivint un curs d’alts i baixos
La marxa de Sergio Busquets i Jordi Alba deixava dos buits en la capitania de cara a la temporada que s’iniciava. Una cosa era clara: Sergi Roberto passava a ser el primer capità i Ter Stegen seria el segon. Quedaven dos buits, que van ser ocupats per dos dels jugadors més importants i estimats dins la plantilla: Ronald Araujo i Frenkie de Jong. Nous lideratges arribaven al Barça, mesclant la veterania del reusenc i l’alemany, amb moltes temporades en el club a les espatlles, amb la joventut. El neerlandès, de 26 anys, havia de consolidar el pas endavant fet el curs anterior. Araujo, de 24, s’havia guanyat l’etiqueta de líder des de feia un temps. Passat el primer tram de la temporada, el balanç per als capitans és dispar. Més o menys minuts. Més o menys importància. Més o menys sort. Però tots quatre han estat protagonistes.
Muntanya russa
El primer, Sergi Roberto, a l’ombra. Moltes suplències i poca presència. Quan semblava que treia el cap, amb el seu gol a Granada, una lesió muscular el va tornar a deixar fora de combat. Des que va rebre l’alta, a finals de novembre, només havia jugat 76 minuts en la intranscendent visita a Anvers, però va tancar l’any parlant al camp. Amb les baixes de De Jong i Pedri, va tenir lloc a la zona de mitjos. El reusenc va exercir de capità en un moment crític, alçant la veu quan les coses no anaven bé i marcant dos gols decisius. En definitiva, reclamant més presència aquest 2024, l’any en què acaba contracte i no sembla que l’hagi d’allargar.
El segon, Ter Stegen, viu el moment més complicat, fora dels terrenys de joc. Providencial en molts partits amb aturades que van mantenir l’equip viu i van evitar que el mal fos major, l’alemany va operar-se fa unes setmanes per solucionar la lumbàlgia. El porter espera el seu torn. Quan estigui recuperat, arribarà la Champions i es necessitarà la seva millor versió.
El tercer, Araujo, i després de ser baixa per lesió a principis de curs, ha estat important en el lateral i en l’eix. També en atac, marcant un gol vital a Anoeta que permet als blaugrana tenir dos punts extres que, qui sap, potser acaben sent importants en la taula. En un Barça feble i fràgil en defensa, l’uruguaià continua sent el que rendeix a un millor nivell, si bé en els darrers duels no ha estat del tot fi. Tot i això, Araujo s’ha deixat la cara a la gespa, literalment. Els últims partits l’hem vist amb una màscara per protegir-se d’una petita fractura al pòmul. Això no el frena.
Finalment, De Jong s’ha erigit en una figura clau en el mig del camp a l’hora de construir des de la base. Ara bé, això li resta presència en atac i només ha fet un gol. Una lesió el va deixar fora durant dos mesos i l’equip el va trobar moltíssim a faltar. En l’aspecte de joc i de resultats. Acompanyat de Gündogan i Pedri, tot rutlla millor, però no hi ha manera que els tres puguin coincidir, ja que ara és el canari qui torna a estar lesionat.
Amb sis mesos al davant, quatre títols en joc i la necessitat de canviar el xip, tots tindran el seu paper dins i fora del camp. El Barça necessita líders i els capitans són els primers que han d’exercir com a tals.