Tot un clàssic

Com si es tractés d’aquell clàssic joc de tota la vida en què diver­ses case­lles tenen la imatge d’una oca i et per­me­ten avançar i pren­dre avan­tatge. D’oca a oca i tiro perquè em toca. El Barça va de final en final. L’equip de Jona­tan Giráldez en suma una més, la pri­mera d’aquest 2024. La super­copa està una mica més a prop, a tan sols 90 minuts si cap pròrroga ho impe­deix. En la set­mana de les injustícies en els pre­mis The Best, que van dei­xar sense premi el tècnic blau­grana i que van obli­dar mol­tes juga­do­res en l’onze de l’any, el Barça no neces­si­tava moti­va­ci­ons extres, segu­ra­ment. Així ho va ver­ba­lit­zar el mateix Giráldez en la prèvia. Tot i així, l’equip va tor­nar a par­lar al camp i, de pas­sada, va recor­dar al Madrid que encara hi ha molta distància, una distància pro­ba­ble­ment insal­va­ble, mal­grat que Alberto Toril digués el con­trari hores abans.

Si el Barça-Madrid és el clàssic, també és un clàssic que el Barça sigui qui s’emporti la victòria. Amb la d’ahir, ja són tretze en tretze enfron­ta­ments. En menys de qua­ranta-cinc minuts, les blau­grana ja havien tan­cat la seva cita amb el Lle­vant en la final de dis­sabte. El par­tit va començar amb ritme i acci­ons a banda i banda, però quan el Barça va voler manar, ho va fer. Mari­ona es va encar­re­gar d’obrir la llauna en una acció de córner. La balear va tor­nar a bri­llar i és una de les millors notícies per a Giráldez aquesta tem­po­rada. Les lesi­ons l’estan res­pec­tant i ella està gau­dint. Només tres minuts després, va arri­bar el segon. Un gol que va dei­xar palesa la fam d’un i altre equip. Ona Bat­lle, que es va tor­nar a exhi­bir, es va anti­ci­par a Athe­nea, que li treia metres de distància. La inten­si­tat amb què la late­ral va anar a bus­car la pilota va arros­se­gar la madri­le­nya. Ni la va veure pas­sar. Ona va cedir l’esfèrica a Salma, que va fer un con­trol preciós abans de mar­car el segon amb l’exte­rior.

La presència del VAR en les com­pe­ti­ci­ons feme­ni­nes és un tema de debat recur­rent. Just abans de l’últim clàssic, el mateix Madrid es va veure bene­fi­ciat en un duel con­tra el Chel­sea en la Cham­pi­ons. En aquesta super­copa hi ha VAR i ahir va inter­ve­nir en dues oca­si­ons, totes dues amb el Barça com a pro­ta­go­nista. En una va fer anul·lar un gol, que hau­ria estat el cinquè, per fora de joc. En l’altra, en la pri­mera part, va per­me­tre a Marta Huerta de Aza veure un penal que li havia pas­sat per alt. Ivana va fer caure Mari­ona dins l’àrea i la col·legi­ada ho va aca­bar pena­lit­zant. Molts equips i mol­tes juga­do­res tri­a­rien Mari­ona per llançar el penal més deci­siu del món. No en per­dona ni un. Va trans­for­mar aquell llançament en les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons del 2019 con­tra el Bayern, que van aca­bar amb bit­llet per a la pri­mera final euro­pea. En va ano­tar un altre en la pròrroga de les semi­fi­nals de l’any pas­sat, i no li va tre­mo­lar el pols en els quarts de final del mun­dial con­tra els Països Bai­xos. Ahir, a Butar­que, va tor­nar a estar afi­nadíssima. La balear va enga­nyar Misa per fer el ter­cer i dei­xar encara més tocat el Madrid. Cele­bració tocant-se l’escut, quan fal­ten cinc mesos i mig per al final del seu con­tracte.

Ja en la segona part, Salma va tan­car la gole­jada cul­mi­nant una cen­trada de Gra­ham Han­sen, molt menys pro­ta­go­nista en el duel d’ahir. Giráldez li va poder donar des­cans a ella, a l’ara­go­nesa, a Mari­ona, a Pare­des i a Aitana. El focus és ara dis­sabte. El Lle­vant és l’últim escull abans del pri­mer títol.