Com si es tractés d’aquell clàssic joc de tota la vida en què diverses caselles tenen la imatge d’una oca i et permeten avançar i prendre avantatge. D’oca a oca i tiro perquè em toca. El Barça va de final en final. L’equip de Jonatan Giráldez en suma una més, la primera d’aquest 2024. La supercopa està una mica més a prop, a tan sols 90 minuts si cap pròrroga ho impedeix. En la setmana de les injustícies en els premis The Best, que van deixar sense premi el tècnic blaugrana i que van oblidar moltes jugadores en l’onze de l’any, el Barça no necessitava motivacions extres, segurament. Així ho va verbalitzar el mateix Giráldez en la prèvia. Tot i així, l’equip va tornar a parlar al camp i, de passada, va recordar al Madrid que encara hi ha molta distància, una distància probablement insalvable, malgrat que Alberto Toril digués el contrari hores abans.

Si el Barça-Madrid és el clàssic, també és un clàssic que el Barça sigui qui s’emporti la victòria. Amb la d’ahir, ja són tretze en tretze enfrontaments. En menys de quaranta-cinc minuts, les blaugrana ja havien tancat la seva cita amb el Llevant en la final de dissabte. El partit va començar amb ritme i accions a banda i banda, però quan el Barça va voler manar, ho va fer. Mariona es va encarregar d’obrir la llauna en una acció de córner. La balear va tornar a brillar i és una de les millors notícies per a Giráldez aquesta temporada. Les lesions l’estan respectant i ella està gaudint. Només tres minuts després, va arribar el segon. Un gol que va deixar palesa la fam d’un i altre equip. Ona Batlle, que es va tornar a exhibir, es va anticipar a Athenea, que li treia metres de distància. La intensitat amb què la lateral va anar a buscar la pilota va arrossegar la madrilenya. Ni la va veure passar. Ona va cedir l’esfèrica a Salma, que va fer un control preciós abans de marcar el segon amb l’exterior.

La presència del VAR en les competicions femenines és un tema de debat recurrent. Just abans de l’últim clàssic, el mateix Madrid es va veure beneficiat en un duel contra el Chelsea en la Champions. En aquesta supercopa hi ha VAR i ahir va intervenir en dues ocasions, totes dues amb el Barça com a protagonista. En una va fer anul·lar un gol, que hauria estat el cinquè, per fora de joc. En l’altra, en la primera part, va permetre a Marta Huerta de Aza veure un penal que li havia passat per alt. Ivana va fer caure Mariona dins l’àrea i la col·legiada ho va acabar penalitzant. Molts equips i moltes jugadores triarien Mariona per llançar el penal més decisiu del món. No en perdona ni un. Va transformar aquell llançament en les semifinals de la Champions del 2019 contra el Bayern, que van acabar amb bitllet per a la primera final europea. En va anotar un altre en la pròrroga de les semifinals de l’any passat, i no li va tremolar el pols en els quarts de final del mundial contra els Països Baixos. Ahir, a Butarque, va tornar a estar afinadíssima. La balear va enganyar Misa per fer el tercer i deixar encara més tocat el Madrid. Celebració tocant-se l’escut, quan falten cinc mesos i mig per al final del seu contracte.

Ja en la segona part, Salma va tancar la golejada culminant una centrada de Graham Hansen, molt menys protagonista en el duel d’ahir. Giráldez li va poder donar descans a ella, a l’aragonesa, a Mariona, a Paredes i a Aitana. El focus és ara dissabte. El Llevant és l’últim escull abans del primer títol.