Moltes esquerdes
El Barça ha encaixat els mateixos gols que va rebre en tota la temporada passada en totes les competicions
Ter Stegen, peça clau, i Iñigo Martínez afronten el tram final de la recuperació
Si el Barça va guanyar la lliga la temporada passada, en part va ser per la seva enorme fortalesa defensiva. Semblava impossible marcar-li un gol. Kounde, Araujo, Christensen i Balde. Els quatre homes que, juntament amb un Ter Stegen imperial, s’encarregaven partit rere partit de mantenir amb vida l’equip. Porteria a zero rere porteria a zero. Assolint rècords. En les altres competicions, era una altra història, però la fiabilitat defensiva en la lliga donava tranquil·litat al culer. Al cap i a la fi, Ter Stegen va acabar guanyant el Zamora i el Barça, el campió, va ser l’equip menys golejat de la lliga amb tan sols 20 gols en 38 partits. Feia anys que no s’assolien aquestes xifres. L’any del triplet de Luis Enrique era el darrer bon record en aquest sentit: 21 gols va encaixar Claudio Bravo. El Barça, que havia anat perdent presència a Espanya i a Europa, rebia molts gols, però el curs passat l’assignatura es va aprovar.
Les coses, però, han canviat radicalment aquest any. La temporada passada, la 2022/23, el Barça va acabar encaixant un total de 46 gols entre totes les competicions, que van ser cinc. En va rebre 20 en la lliga, 12 en la Champions, 4 en l’Europa League, 7 en la copa i 3 en la supercopa. Aquest curs, l’equip blaugrana ja ha encaixat exactament la mateixa xifra i tan sols som al mes de gener –gairebé febrer–. Són 29 gols rebuts en la lliga, 6 en la Champions, 7 en la copa i 4 en la supercopa. Les dades són encara més preocupants si s’agafen els darrers partits del conjunt de Xavi, que és quan més ha naufragat i ha perdut dos títols. O tres, ja que la lliga és cada cop més impossible. Al mes de gener –i a falta del partit de demà contra Osasuna–, els blaugrana han rebut 19 gols. Gairebé la meitat dels que han encaixat en tot el curs. En els últims tres enfrontaments, són 11 dianes en contra, una mitjana de més de tres gols per partit.
Enyorances
Tot l’equip falla. Des de la pressió inicial dels davanters i els migcampistes fins al porter. El Barça ha comès errors greus i impropis que han acabat amb gol, molts de concentració o falta de tensió. El més recent, el de Cancelo en el 0-2 contra el Vila-real. Però és que ningú està rendint al seu nivell. Ni Araujo, que era sempre el líder de la defensa; ni Kounde, que era una assegurança de vida; ni Christensen, que va silenciar molts crítics del seu fitxatge; ni Balde, ara lesionat. S’enyora la seva millor versió i s’enyora una figura sota pals. I és que molts focus també se centren en Iñaki Peña. El porter ha tingut el difícil repte de substituir Ter Stegen, lesionat des del novembre. L’alacantí ha fet aturades meritòries en molts partits, sobretot contra el Porto i l’Atlético, dues finals en què va salvar l’equip, però darrerament ha comès errors. Contra l’Almeria i el Betis, dues errades de comunicació amb Araujo van desembocar en gol. També se li ha criticat que s’enfonsi en la seva àrea. Iñaki, que ha encaixat 31 gols en 15 duels, no transmet la confiança que dona Ter Stegen –en va rebre 15 en 17 partits–. En aquest sentit, l’alemany va començar la setmana passada a treballar sobre la gespa i s’espera que torni la setmana abans de l’eliminatòria de Champions contra el Nàpols. Un altre dels defenses que està de baixa, i que va guanyar-se un lloc en l’onze gràcies a les seves actuacions, és Iñigo Martínez. El central basc també va fer part de treball amb el grup en l’entrenament d’ahir i és més a prop de tornar.
El Barça té feina per fer i aquesta n’és una. Encaixar gols en la lliga pot salvar-te algun cop i s’ha vist en partits com ara contra el Celta, l’Almeria o el Betis. Però a Europa, el càstig pot ser molt sever.
Héctor Fort i Pau Cubarsí, joves al rescat en una defensa molt tocada
Amb les lesions que han afectat l’equip, els joves com Fermín, Lamine Yamal o Marc Guiu han aparegut. Recentment, dos defenses s’han guanyat la confiança de Xavi: Héctor Fort i Pau Cubarsí, de només 17 anys. Dos jugadors que demostren personalitat malgrat la seva edat i que no s’amaguen. En el cas de Fort, la lesió de Balde li obre les portes encara més, sobretot veient els dubtes que Cancelo –encara tocat– o Kounde generen al lateral. Dissabte va debutar en la lliga i ho va fer de titular. Ahir ho celebrava als mitjans del club. “Sento molt d’orgull, il·lusió i felicitat. Són molts anys aquí treballant dia a dia per arribar al primer equip”, va assegurar el lateral, molt agraït a Xavi, a l’staff i als companys. Héctor Fort també va recordar que els joves estan a punt. “Entenem que és complicat fer jugar gent jove, però estem a punt per jugar. Estem preparats i ho intentem demostrar”, va dir.
