El Barça-Osasuna d’avui (19 h, DAZN) serà el segon del mes de gener. Entre l’un i l’altre hauran transcorregut tan sols vint dies, i la reiteració i la proximitat temporal convidaria a generar una certa aroma de déjà-vu, però no és el cas en absolut, perquè entre els dos capítols han passat massa coses, circumstàncies extraordinàriament transcendents. Des d’aquell recent precedent contra l’equip de Jagoba Arrasate en les semifinals de la supercopa a Riad (2-0), el Barça ha perdut dos títols, n’ha tirat virtualment un tercer a les escombraries i la renúncia de Xavi ha ocasionat un sisme que ho ha acabat de sacsejar absolutament tot. Aquella victòria del Barça contra l’Osasuna a l’Aràbia Saudita deixava l’equip en aquell moment en disposició de guanyar el primer títol de la temporada, reactivar-se i afrontar el 2024 amb més positivisme, però tot s’ha capgirat des d’aleshores. Cinc partits després, avui la fotografia de la situació és radicalment oposada. Ens trobem davant d’un Barça descompost, que s’ha anat dessagnant partit a partit, error a error, de decepció en decepció. La clatellada en el clàssic va enterrar la supercopa, el desencís a San Mamés va sepultar la copa i la destrempada contra el Vila-real ha posat fi a les esperances de reacció en la lliga i ha acabat accelerant l’adeu (en diferit) de Xavi. Tres derrotes que ho han dinamitat tot i ho han deixat tot fet miques.