“Els errors defensius ens estan matant.” Això va acabar dient Xavi Hernández diumenge, després de l’enèsima ensopegada a casa, contra el Granada (3-3). Unes declaracions recurrents que ha repetit al final de diversos enfrontaments aquesta temporada. El tècnic no troba la manera de tancar l’aixeta al darrere. La realitat és que l’equip que orienta és un colador. Amb pilota no rutlla, ja fa temps. Però sense, tampoc. I això és novetat, perquè la temporada passada es va basar en uns grans números defensius per proclamar-se campió de lliga. Va encaixar 20 gols en 38 jornades, l’equip menys golejat; ara, n’acumula 33 en 24 jornades, ningú d’entre els deu primers n’ha rebut més en el campionat i ja és el setè equip més golejat. Des de la campanya 2000/01, fa 23 anys, amb Llorenç Serra Ferrer a la banqueta, que el Barça no havia encaixat tants gols en aquest punt del curs –n’acumulava 34–. Aquell curs, el conjunt blaugrana el va finalitzar entrenat per Carles Rexach i celebrant la postrema classificació per a la Champions League amb la xilena de Rivaldo. Tornant al present, són 50 gols en contra els que acumula l’equip en totes les competicions (33 en la lliga, 6 en la Champions League, 7 en la copa i 4 en la supercopa); en tot el curs passat, en total, en va rebre 46.

Un maldecap que l’està llastrant. És un tema col·lectiu, perquè és una evidència que la pressió alta, que el curs passat era un dels trets d’identitat de l’equip, en aquest està sent, en la majoria dels partits, tèbia, descompassada i, en definitiva, ineficient. Però també és una qüestió individual: hi ha molts gols que són a causa de falta de concentració, d’encert o de contundència d’algun jugador en una acció concreta. De fet, la campanya passada, les individualitats, representades en les figures de Marc-André ter Stegen, sota els pals, i Ronald Araujo, Andreas Christensen i Jules Koundé, en defensa, van salvar moltíssims resultats. Cadascú amb els seus motius, cap d’ells està tan fi ara. El Barça va arribar a les 26 porteries a zero en la lliga anterior; en aquesta, no ha passat de 8. “És l’esport. Depens d’estats de forma, moments puntuals, pèrdues de futbolistes, jugadors que no han pogut jugar junts... Hem hagut d’anar canviant futbolistes. Aquests errors grollers són els que ens fan tenir aquesta diferència respecte al Madrid i al Girona ara mateix”, indica Xavi. “Si volem competir i guanyar coses importants, en clau defensiva hem de millorar moltíssim. Els errors defensius ens estan marcant la temporada”, insisteix el preparador, que assenyala, en aquest sentit, inequívocament els futbolistes.

I el tècnic, responsable de moltes de les carències que té el grup que orienta, té poca culpa en molts dels gols que ha rebut. Almenys, en part. Perquè quan l’equip no pressiona bé o està mal endreçat quan ha de replegar, sí que és cosa seva, però és que hi ha dianes en què l’errada d’algun jugador en qüestió és evident. Sense anar més lluny, les tres que es van encaixar en l’últim matx contra el Granada, són fàcilment evitables, ja que en totes tres hi ha duels perduts, algú que no segueix el marcatge o que no està ben posicionat. Aspectes purament individuals. Tothom s’ha d’exigir més. “Són errors que molts cops no t’expliques com poden passar a aquests nivells”, diu Xavi. Una dada molt explicativa de tot plegat és quants gols ha encaixat el Barça tot just començar un partit. No és atribuïble a l’entrenador que un equip rebi un gol abans que es compleixi el minut 1 d’enfrontament; doncs bé, aquest curs al conjunt culer li ha passat en tres ocasions. Contra el Granada (2-2), el Deportivo Alavés (2-1) i l’Athletic (4-2). Al feu de l’Anvers (3-2) va encaixar quan havia passat un minut i 15 segons i en altres duels ha tingut ensurts molt matiners que no han acabat a dins per ben poc.