L’emotiu comiat de les penyes a l’Avi del Barça
Joan Casals era una figura estretament lligada al moviment i molt estimada pels penyistes d’arreu del món
El passat dimecres 14 de febrer ens deixava, als 90 anys d’edat, Joan Casals, conegut mundialment com “l’Avi del Barça”. La notícia va ser rebuda amb gran consternació per part de tot el barcelonisme, però especialment pel moviment de penyes, amb el qual Casals mantenia un fort lligam. Tant la Confederació Mundial de Penyes, com les seves federacions territorials i les més de 1.250 penyes barcelonistes arreu del món van reaccionar ràpidament expressant el seu lament per la pèrdua, però també el seu gran afecte per l’Avi.
Tot va començar l’any 1984, quan Joan Casals va assistir al trofeu Joan Gamper amb un aspecte molt semblant al personatge de l’Avi del Barça, creat pel dibuixant Valentí Castanys als anys vint. Des de llavors, Casals va adoptar aquest sobrenom i la seva popularitat no va deixar de créixer, sobretot per la seva presència en desplaçaments com la final de Wembley de l’any 1992.
Joan Casals va ser president de la Penya Blaugrana de Guardiola de Berguedà (Federació Bages, Berguedà i Cerdanya) i era un assidu dels actes de penyes, on la seva presència era molt agraïda i celebrada. A banda de la seva imatge icònica, el seu caràcter afable, generós i humil el convertien en tot un exemple per als barcelonistes. Per tot plegat, la Confederació Mundial de Penyes el va homenatjar durant el 40è Congrés Mundial de Penyes, l’any 2019. D’una banda, li va atorgar el premi Edmundo Bazo pel foment de l’amistat; i, de l’altra, va presentar un capgròs de l’Avi del Barça que des de llavors ha aparegut en molts actes de penyes.
Joan Casals va rebre l’últim adéu a Guardiola de Berguedà en una cerimònia multitudinària. Hi va destacar la presència de Salva Torres, vicepresident de la Confederació Mundial de Penyes i amic personal de Casals des de fa més de 30 anys, així com de Joan Giménez, secretari de la Confederació, i els presidents de federació Antoni Valverde (Bages, Berguedà i Cerdanya), Gaietà Garcia (Barcelonès Oest) i Claudi Bosch (Lleida Sud i la Franja). Sens dubte, el seu record seguirà viu dins del col·lectiu i seguirà sent un exemple per a tots els barcelonistes.