Truquen a la porta
Raphinha i João Félix es van reivindicar amb gols contra el Getafe
Relegats en un segon pla pel brillant paper de Lamine, tots dos volen recuperar minuts i confiança en el que queda de curs
A vegades potser fan falta tocs d’atenció per treure el millor dels jugadors. Alguns venen determinats per decisions de l’entrenador, com ara una suplència o un canvi. D’altres apareixen sols. En el cas de João Félix –expert en substitucions i inicis des de la banqueta en els darrers mesos– i Raphinha, es van trobar amb un talent anomenat Lamine Yamal. L’extrem de 16 anys ha fet eclosió definitivament aquest 2024. Va treure el cap fent el 2-0 contra l’Osasuna en les semifinals de la supercopa. En la final contra el Madrid, però, només va jugar mitja hora. Malgrat tot, Lamine va arrencar una sèrie de vuit titularitats seguides en què no va decebre. Exhibició al camp del Betis, golàs a San Mamés, sensació de perill en cada moment o doblet de líder contra el Granada. És cert que João Félix va estar tres setmanes de baixa per un esquinç al turmell i que Raphinha va estar un mes fora per una lesió muscular, però Lamine Yamal –juntament amb Pau Cubarsí– ha estat, segurament, la millor notícia del Barça en aquest difícil inici d’any. El futbolista que il·lusiona i l’únic capaç d’aportar alguna cosa diferent en el lent i pobre joc que ha ofert l’equip de Xavi Hernández en les darreres setmanes.
Dissabte passat, contra el Getafe, João i Raphinha tenien una oportunitat d’or. Tots dos tornaven a la titularitat després de rebre l’alta. El portuguès havia jugat menys de deu minuts a Nàpols, mentre que el brasiler havia sumat un quart contra el Granada, mitja horeta a Vigo i prop d’un quart en terres napolitanes. Estones, això sí, intranscendents, sense incidència en el joc. Contra el conjunt de Bordalás tocava donar un descans necessari a Lamine. Xavi no va optar pel quart migcampista, sinó que va situar els dos extrems en l’onze i van complir en l’estona que van estar sobre la gespa. L’etern discutit João va oferir una versió intermèdia. Ni aquella que va brillar contra el Porto o l’Atlético, ni la que, per exemple, va saltar a Mestalla. Aquell dia, el 14 va marcar, però va desesperar. Dissabte, ni una cosa ni l’altra. El portuguès va continuar pecant d’individualisme en algunes accions, decidint malament, però es va mostrar participatiu, també en defensa. Christensen li va donar en safata un gol per guanyar confiança. Poc després va ser substituït i Montjuïc el va aplaudir. “Faig la meva feina. Intento estar al millor nivell per ajudar l’equip. He fet tot el possible per tornar abans de la lesió i aquí estic”, deia al micròfon d’Esport 3 després del partit.
Competència sana
Per la seva banda, Raphinha va ser un futbolista omnipresent. Des del primer minut se’l va veure endollat. I és que ell mateix va reconèixer a Movistar que tenia la cita contra el Getafe entre cella i cella. “Estic en un període de tornar a tenir minuts després de la lesió i m’alegro de tornar a l’onze d’aquesta manera. En la primera jornada de lliga em van expulsar i això se’m menjava per dins. Era un partit especial”, va dir. Sí, en el debut en la lliga va veure una vermella directa per agressió a Getafe. Va caure en el parany dels jugadors locals, que van repartir i repartir durant els més de 100 minuts que va durar aquell partit. Dissabte, amb una gran tasca defensiva, el brasiler també va tenir incidència ofensiva. Gol i assistència. També en va perdonar alguna, però l’actuació de l’extrem blaugrana va ser de les millors. L’any passat, per aquestes dates, Raphinha també va ser clau. Entre el febrer i el març va fer cinc gols i va repartir dues assistències. Dues d’aquestes dianes van valer sis punts: 1-0 contra el València a casa i 0-1 a San Mamés.
Curiosament, Bilbao és la pròxima parada blaugrana. Un desplaçament que al conjunt de Xavi ja se li va entravessar fa unes setmanes. Raphinha i João Félix, en absència del lesionat Ferran Torres, demanen també ser-hi o tenir protagonisme. Volen acompanyar Lewandowski i Lamine Yamal, que sembla que tenen la titularitat més que assegurada en una cita tan complicada i important. Per a Raphinha, la competència amb el nano és bona. “No em preocupa. Competir amb ell és un privilegi i un honor per a mi, perquè serà un dels millors jugadors. Això ens fa millorar, tant a mi com a ell. Veure’l jugar bé em fa voler evolucionar com a jugador i crec que ell pensa el mateix. En un equip com el Barça, aquesta competència s’ha de tenir sempre i m’agrada competir amb ell”, explicava.
La decisió l’acabarà prenent Xavi, però tots volen ser-hi i intentar acabar la temporada de la millor manera possible. Si el Barça vol encara dir una última paraula en la lliga o a Europa, necessita tenir com més recursos millor. Com més jugadors endollats, millor. Que el partit de dissabte no hagi estat un simple miratge.
