Malauradament, està pitjor. No només no hem avançat en el projecte esportiu, que és el que ens ha de fer guanyar títols per redreçar la situació econòmica, sinó perquè no s’ha assolit la xifra d’ingressos d’abans de la pandèmia. No hem aixecat el cap. Espero que puguem fer-ho a partir de la inauguració del nou estadi, però continuem tenint problemes de fair play, cal reduir més la massa salarial i hem venut actius que no ens han fet aconseguir els ingressos que havien de suposar.

No s’ha fet prou avenç en la part esportiva. Malgrat haver guanyat totes les lligues l’any passat, el motor del club és el futbol i no s’ha arribat a un nivell que permeti que la part econòmica revifi. L’aposta ha estat vendre actius per invertir en el projecte esportiu i no ha sortit com s’esperava. Per tant, la branca econòmica és la que ha anat pitjor.

S’ha demostrat, pel resultat, que és una errada fer-ho per invertir en el projecte esportiu perquè no ha donat els resultats. Què s’hagués hagut de fer? Ara és fàcil parlar, però buscar projectes més conscients o realistes. Potser no era necessari vendre tants actius per anar a fitxar a jugadors per valor de 300 milions i s’havia de confiar més en el planter. La sortida de Messi va ser un molt mal començament. Segueix sent una icona mundial i, a partir d’ell, es podria haver construït un projecte esportiu basat en els jugadors de casa.

Sí, perquè sempre s’ha dibuixat un escenari catastròfic i una herència molt dolenta. Davant d’això, el soci, que acostuma a donar suport a la junta, ho aprova. Si estem tan malament i aquesta és l’única manera de sortir d’aquí, s’accepta. El que ha fet Laporta i la seva junta ja ho va fer l’any 2003, que és invertir en el projecte esportiu perquè s’està malament. En aquell cas, però, van arribar Ronaldinho i altres jugadors que sí que van aconseguir èxits juntament amb una generació de casa com Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés i tot el que va venir després, amb Messi. Es va fer un equip de somni. Ara no hem tingut ni una cosa ni l’altra.

Probablement, el fet d’impulsar definitivament el projecte de l’estadi. Fa temps que s’hauria d’haver fet. No sé si és perquè s’ha tingut el suport polític que abans no hi era, si és perquè hi havia convenciment o si perquè no es podia allargar més. Però que això estigui en marxa és la millor decisió.

Depèn del moment. L’estiu del 2021 o del 2022 no es va fer prou. Fas vendes d’actius per portar jugadors que eren tots de fora. L’altra cosa és que després alguns jugadors marxen, d’altres no funcionen i el fair play no et deixa fer res. Llavors surten els Lamine, Cubarsí, Fermín o Fort. Surten més per necessitat que no pas perquè l’aposta sigui decidida. Jo ho hauria fet al revés. S’havia de començar pels de casa. Un exemple és que Nico està triomfant al Porto i no el volíem. S’ha preferit anar a buscar un jugador que havia estat nostre, però que era del Girona.

Ara mateix, sí. El que hem de fer és vendre actius per aspirar a fitxar jugadors, sempre i quan siguin traspassos. Després potser trobem un jugador que ve lliure, però competir en el mercat no és possible.

Si ens comparem amb el Madrid, la diferència és que ells no han tingut problemes per vendre jugadors importants. Aquí no ho fem. Ens enamorem dels jugadors i no els volem vendre. Has de ser més fred, sobretot si tens la necessitat. Per mi no hi ha cap jugador, excepte els joves, que no pugui estar al mercat si hi ha una bona operació.

Aquesta era la meva aposta quan parlo amb Xavi. Potser hi havia massa pressa. Per una banda, per fer fora Koeman. Per l’altra, pressa per venir. Malauradament, i m’agradaria equivocar-me, sembla que l’aposta no ha sortit bé.

Partint de la base que el projecte ha d’estar basat en el planter, ha de ser un entrenador que conegui el nostre futbol i que el practiqui. I també que tingui lideratge i experiència.

És una barreja. El soci del Barça, la majoria, està ubicat en l’entorn de les Corts. No és el mateix anar al Camp Nou que anar a Montjuïc. El moment del club no és el millor i això genera una certa desafecció. Malgrat tot, déu n’hi do els fidels que tenen abonament.

El projecte inicial, abans que entrés la junta, contemplava fer les obres mentre es jugava al Camp Nou. L’equip no marxava.

És un episodi que s’està fent servir per fer mal al Barça des de Madrid. Així de clar. El que s’està dient atempta l’honorabilitat del Barça i els culers no ho podem permetre i hem de reaccionar. En aquest sentit, Laporta ha actuat amb contundència i ho ha fet bé. Internament, ja s’aclarirà per què es va contractar el servei i què ha comportat, però és una excusa que han trobat a Madrid per atacar al Barça i desviar l’atenció.

Potser hi ha coses que no es poden explicar, no ho sé. El que tinc clar és que, mitjançant aquesta contractació, no s’estava corrompent l’estament arbitral, ni s’estava condicionant el resultat dels partits ni el Barça rebia favors. Això ho tinc claríssim. Per què es va contractar i es van pagar aquestes xifres són qüestions d’administració interna. Els socis mereixem que ens ho expliquin, sí, però se li dona transcendència perquè a Madrid engeguen el ventilador constantment.

El Barça sempre serà un club grandiós i tindrà la capacitat de recuperar-se malgrat estar en situacions difícils com ara. No hem de tenir un discurs catastrofista. Ens refarem, però hem de ser conscients d’on som i que ara mateix no podem fer coses que abans podíem com fitxar grans jugadors. Toca passar una travessa pel desert i el soci està preparat perquè se li digui la veritat i assumir-ho. Quan tinguem l’estadi acabat, anirem recuperant l’activitat normal. Cal confiar en el talent per fer jugadors de casa i ens anirem refent. Si no fem bestieses, ens en sortirem.

Un cinc pelat o un necessita millorar. Per barcelonisme, perquè no m’agrada desqualificar el meu president. No ho ha tingut gens fàcil. Hi ha coses que han sortit bé i d’altres molt malament..