Clàssic nou, mateix final
El Barça torna a superar el Madrid amb claredat i se situa amb 12 punts d’avantatge al capdavant de la classificació
Graham Hansen brilla, un cop més, amb un gol i una assistència i Rolfö i Aitana rematen la feina
El 0-1 que apareixia al marcador de l’estadi Alfredo di Stéfano quan ja havia començat la segona part era més que injust. Sospitós, fins i tot. El Barça, un cop més, havia estat superior al Real Madrid durant els primers 45 minuts. Havia topat amb Misa i amb el travesser. Què es podia fer per ampliar aquesta diferència? I va aparèixer la carta Graham Hansen. De fet, ni tan sols cal utilitzar-la. Ella sola es posa a fer la feina quan cal una sacsejada en el partit. La noruega, que havia vorejat el gol en la primera part, va decidir posar punt final. És normal que la gent es posi les mans al cap quan no apareix en les nominacions dels grans premis individuals. I més normal és encara que, ara mateix, sigui la gran, per no dir l’única, candidata a tots els premis quan acabi el 2024.
Graham Hansen va triar quan s’havia de guanyar el catorzè clàssic de la història. Un gol i una assistència per desencallar un partit que era de color blaugrana, però que no es transmetia així a l’electrònic. Tot plegat, secundada per la resta de la plantilla, que es troba en un molt bon moment de forma i que va fer allò que és un costum: derrotar el Real Madrid en cada partit, independentment de la competició i del context. Un nou clàssic que va tenir el final de sempre, que no és altre que el de les jugadores del Barça celebrant una victòria. Un triomf que, a més, eixampla a 12 punts la diferència entre tots dos.
La Rolfö de sempre
A Valdebebas, Jonatan Giráldez va modificar l’onze de gala. Aquell que, fins ara, havia jugat tots els partits grans. Clàudia Pina, una de les jugadores que més es motiva contra el Madrid, va entrar en el lloc de Mariona. L’altre canvi pot haver vingut per quedar-se. Fridolina Rolfö va tornar a ser titular al lateral esquerre, desplaçant Ona Batlle a la dreta. I sí, es confirma que la sueca ha tornat en plena forma. En l’últim clàssic que havia jugat, l’heroïna d’Eindhoven havia marcat l’únic gol de l’enfrontament des del punt de penal. D’això fa tot just un any. Ahir, només va necessitar onze minuts per tornar a perforar la porteria blanca aprofitant una passada d’Ona. De lateral a lateral i 0-1. Amb ben poc havia fet mal el Barça al Madrid, que va refer-se prou bé del gol. Però, com va dir Graham Hansen en acabar l’enfrontament, només van ser cinc minuts. Les blaugrana continuaven dominant i imposant el seu joc. Continuaven recordant a les jugadores d’Alberto Toril que la distància entre tots dos equips va molt més enllà dels 12 punts que ara hi ha en la lliga. La diferència futbolística continua sent abismal i no sembla que la situació hagi de canviar. De fet, Aitana, que va topar dos cops amb Misa, Graham i Salma, que va xutar al travesser, havien fet mèrits suficients per situar un marcador més còmode en la mitja part.
I sí, aquell 0-1 estrany i injust s’havia de canviar i allà va aparèixer la figura de Graham Hansen. Un altre 10 per a la 10 del Barça. Les xifres d’aquest curs són espectaculars, si és que hi ha alguna paraula per definir-ho: 25 gols i 25 assistències; 50 gols que han portat la seva firma per algun lloc. Una barbaritat amb totes les lletres. Ahir, un partit més, va deixar una mica de cada. Va assistir a Aitana en el 0-2. Aquella combinació que tanta màgia ha regalat aquesta temporada i que havia estat una mica adormida les darreres setmanes va despertar en el moment just per noquejar el Madrid. Faltava, però, el gol de la noruega. Molt clàssic seu: rebre la pilota, ballar amb les rivals, fer-se l’espai i superar la portera. Caroline Graham Hansen. Un escàndol de futbolista. I encara en podria haver marcat algun més. El 0-3, però, ja va ser definitiu i el partit va anar fent baixada. Jonatan Giráldez va poder fer canvis i repartir minuts. Una bona notícia tenint en compte que dijous cal rematar la feina a Europa i segellar el bitllet per a les semifinals de la Champions. Més bones notícies: Alèxia va tornar a enfrontar-se al Madrid gairebé dos anys després. De les poques novetats en una vida que continua igual, amb el Barça passant per sobre del seu rival. Els bons costums no s’han de deixar.
