La història es repeteix
UEFA Women’s Champions League. Per sisè any consecutiu, el Barça jugarà unes semifinals de la màxima competició europea. El rival, el Chelsea, és el mateix del curs passat
Ahir es complien set anys de la primera classificació del Barça per a unes semifinals de la Champions. Allò era històric. D’històric, a extraordinari. I d’extraordinari, a normal. Perquè que les blaugrana es colin entre els quatre millors d’Europa ja s’ha convertit en una tradició. Eliminant el Brann, dijous passat, el Barça es va assegurar jugar les semifinals per sisè any consecutiu. Del 2019 al 2024, amb dos títols pel mig i dues finals perdudes. “Hem de donar importància al fet de classificar-nos per a la sisena semifinal seguida”, afirmava el tècnic, Jonatan Giráldez, després del partit. “Es diu aviat i parla molt de la mentalitat d’aquest equip”, comentava Aitana. El Barça es troba a tan sols dos partits d’una altra final. De Bilbao. De San Mamés. Abans, però, un déjà-vu de l’any passat: el Chelsea.
I és que barcelonines i londinenques tornaran a trobar-se en aquesta última eliminatòria abans de la gran final. Va passar el mateix l’any passat. Anada a Stamford Bridge i tornada a l’Spotify Camp Nou. Enguany, però, els papers es canvien. El primer assalt es jugarà a Montjuïc i el combat final tindrà lloc a Londres. Una eliminatòria que es presenta molt i molt complicada. El Chelsea, malgrat tenir la baixa per lesió de Sam Kerr, la seva estrella, ha superat l’eliminatòria de quarts contra l’Ajax amb contundència. Va golejar a Amsterdam per 0-3 i va permetre’s el luxe de fer rotacions a casa per acabar passant (1-1). Va acabar com a primer del seu grup, és líder de la Premier, és a les semifinals de la FA Cup i demà podria guanyar la copa de la lliga si derrota l’Arsenal en la final.
De fet, com el Barça, el Chelsea aspira a alçar tots els títols del curs. I no és l’únic paral·lelisme amb les blaugrana. La seva entrenadora, Emma Hayes, deixarà el club blue quan acabi la temporada per marxar als Estats Units. En el seu cas, per dirigir-hi la selecció. Tant ella com Giráldez volen tancar una etapa guanyadora en el club amb més títols, però només un sobreviurà a la batalla de les semifinals. El que és clar és que el Barça haurà de suar de valent. Ja ho va fer l’any passat i ho ha fet en els quarts contra el Brann. No hi és Kerr, és cert, però sí Lauren James, Cuthbert, Reiten, Kaneryd, Macario, Mayra Ramírez o Nüsken, que està firmant una bona temporada en la seva estrena a Londres. A més, el fet de jugar la tornada a Stamford Bridge fa que el repte encara sigui més gran per al campió d’Europa, que, això sí, té una futbolista diferencial com Graham Hansen, que et pot guanyar l’eliminatòria. Ja ho va fer el curs passat.
Stamford Bridge fa somriure als culers. El 2009, el gol d’Iniesta, preludi del primer triplet. El 2023, la lliçó de maduresa del Barça de Giráldez, plasmada en la seva màxima expressió en la final d’Eindhoven. I el 2024? Tant de bo sigui una altra pàgina daurada. La història es repeteix com l’any passat i el culer espera que el final d’aquesta sigui també preciós.