Quan un s’enfonsa, fa tot el possible per tornar a aixecar-se. Per deixar enrere els malsons i tornar a ser un mateix. No sempre es pot. No sempre sortirà tot com es desitja. El Barça té dues opcions en el clàssic d’aquesta nit al Santiago Bernabéu (21 h): refer-se o rendir-se. La ferida que va deixar el PSG és profunda. El 2-3 aconseguit al Parc dels Prínceps i el gol matiner de Raphinha convidaven a l’optimisme. Permetien somiar de nou fer alguna cosa gran a Europa. Tot es va esmicolar de manera cruel, amb un càstig massa sever. Durant els dies s’ha intentat suturar, sobretot després de l’intercanvi de declaracions entre Gündogan i Araujo. Divendres, el capità va sortir al pas. Ahir ho va fer l’entrenador. Els jugadors diuen que guanyar avui seria la resposta al cop que es van endur dimarts. Contra el Madrid, la ferida pot tancar-se del tot o mantenir-se uns dies. I jugar contra el Madrid és un escenari ideal i nefast a la vegada. Superar el teu etern rival és una forma meravellosa de reaccionar, encara que després el títol continuï complicat –però no impossible–. Ara bé, el Madrid és el Madrid. Aquest any ja ha superat els blaugrana en dues ocasions. Per rematar-ho, els blancs venen de viure una setmana completament diferent a la que s’ha respirat a Barcelona. Eliminar el campió d’Europa a domicili ha incrementat l’eufòria a la capital espanyola, que creu en la quinzena orelluda i que vol recuperar el tron de la lliga espanyola. Si els d’Ancelotti guanyen, la distància s’incrementarà a onze punts quedant-ne divuit en joc. Avui, el Madrid pot dictar sentència. Refer-se o rendir-se. Això és el que li queda al Barça.