El Laureus, també

Difícil­ment una espor­tista d’elit podrà col·lec­ci­o­nar tants pre­mis indi­vi­du­als en un any com els que haurà gua­nyat Aitana Bon­matí pel seu ren­di­ment al llarg del 2023. Si la Pilota d’Or, el The Best, el premi UEFA, l’MVP de la Cham­pi­ons, l’MVP del mun­dial, el Globe Soc­cer Award, el premi de la IFFHS a la millor juga­dora i el Gol­den Player Woman, a més dels títols col·lec­tius, sem­bla­ven sufi­ci­ents, ahir la de Ribes en va gua­nyar un altre: el premi Lau­reus, con­si­de­rat l’Oscar dels esports. A més, la de Ribes fa història, ja que es con­ver­teix en la pri­mera fut­bo­lista que s’alça amb aquest guardó. En homes, sí que ho havia acon­se­guit Leo Messi dos cops (2020 i 2023). Ale­xia havia estat nomi­nada en les dues ante­ri­ors edi­ci­ons, però es va que­dar sense reco­nei­xe­ment.

En una gala cele­brada al Palau de Cibe­les de Madrid, la mig­cam­pista blau­grana va impo­sar-se en la cate­go­ria d’espor­tista feme­nina de l’any, en la qual també esta­ven nomi­na­des She­ricka Jack­son, Faith Kyp­geon, Sha’Carri Ric­hard­son, Mika­ela Shif­frin i Iga Swi­a­tek. En el seu dis­curs, Aitana va tor­nar a posar el tre­ball col·lec­tiu per sobre de qual­se­vol indi­vi­du­a­li­tat. “L’any pas­sat va ser increïble per a mi i les meves com­pa­nyes, vam gua­nyar-ho tot, aquests pre­mis col·lec­tius em per­me­ten estar aquí avui i per això els vull donar les gràcies, m’han aju­dat molt”, va expli­car la de Ribes un cop va rebre el premi de mans d’Usain Bolt. Sem­pre ho ha fet. A cada dis­curs. De fet, molt abans de començar a rebre reco­nei­xe­ments, la de Ribes ja ho repe­tia: el més impor­tant era el col·lec­tiu. Li pre­gun­ta­ven per la Pilota d’Or, però ella només pen­sava a exi­gir-se més indi­vi­du­al­ment, a con­ti­nuar millo­rant i a gua­nyar més títols amb la samar­reta del Barça. També després de reco­llir el premi. “Si estic can­vi­ant l’esport espa­nyol? No només jo, totes. No és un esport indi­vi­dual. Ho dec tot al grup”. En el micròfon de TVE també va valo­rar les seves sen­sa­ci­ons. “És increïble quan ho pen­ses, perquè hi ha molts esports i grans espor­tis­tes, és un premi molt espe­cial”, va expli­car Aitana, que és una de les figu­res més rei­vin­di­ca­ti­ves del moment. “Sem­pre m’agrada dir que és igual o més impor­tant el que fas fora el camp que el que fas dins. Com a dones espor­tis­tes tenim una res­pon­sa­bi­li­tat. Cada cop se’ns escolta més i volem alçar la veu perquè hi hagi pro­gres­sos i una soci­e­tat més justa i igua­litària. Segui­rem llui­tant. El nos­tre deure està al camp, però també fora.”

La pas­sada va ser una set­mana dura per al bar­ce­lo­nisme. El femení va enso­pe­gar con­tra el Chel­sea en l’anada de les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons (0-1), men­tre que el mas­culí es va aco­mi­a­dar dels dos títols als quals aspi­rava. Per rever­tir la situ­ació, el dilluns va con­ver­tir-se en una forma excel·lent de començar una set­mana en què Aitana i el Barça tenen entre cella i cella remun­tar a Stam­ford Bridge per tal d’acon­se­guir el bit­llet per a la final de la Cham­pi­ons. Aquests èxits col·lec­tius dels quals parla la mig­cam­pista blau­grana són el motor. Gua­nyar, gua­nyar i gua­nyar. I encara en vol més. Aitana afron­tarà aquest estiu una nova com­pe­tició: els Jocs Olímpics de París.