Que no es faci llarg
Amb la lliga sentenciada i sense Champions, el Barça té pocs al·licients d’aquí a final de curs, però un objectiu encara pendent
Els blaugrana han d’acabar segons per disputar la supercopa i sumar ingressos extres
Al Barça li queden sis partits aquesta temporada. Tots d’una mateixa competició en la qual l’equip blaugrana ja no hi pot dir res pel títol després de caure en el clàssic. En una setmana, s’han esfumat les poques possibilitats que quedaven de no tancar el curs en blanc. La realitat ara és una altra. Ja no hi ha al·licients i això pot comportar que aquestes sis jornades de lliga es facin llargues. Que es parli més de qui serà l’entrenador el curs que ve, si Xavi o una altra persona, que no pas del que passa sobre la gespa. Ara bé, el Barça encara té un últim objectiu a complir. La classificació per a la Champions no està tancada matemàticament, però és qüestió de dies. Els blaugrana tenen un coixí de dotze punts quan en queden divuit en joc. No, l’objectiu és un altre: acabar segon. Ocupar aquesta posició permetrà al Barça disputar la pròxima supercopa, fet que suposa uns ingressos per al club que seran més que benvinguts degut a la situació de l’entitat, i encara més després d’acomiadar-se del mundial de clubs.
El Barça no es pot despistar. L’equip de Xavi Hernández és ara mateix segon, però només té dos punts més que el Girona. Els de Míchel ja han complert amb l’objectiu d’Europa, però volen certificar també una plaça per a la Champions, de manera que ho donaran tot en el que queda de curs. L’Atlético està un pèl més despenjat, ja que té nou punts menys que el Barça. Per tant, la lluita se centra en els dos equips catalans que, precisament, s’enfrontaran la setmana que ve a Montilivi (dissabte 4 de maig, 18.30 h). Un duel que pot ser decisiu. Els gironins ja van guanyar a Montjuïc per un clar 2-4. S’espera un altre partit a l’alçada. Més enllà d’aquesta petita final a Girona, el Barça no té un calendari complicat. Dilluns rep el València (21 h), que encara té possibilitats d’accedir a una competició europea. Després del Girona, serà la Real Sociedad qui es planti al Lluís Companys. El conjunt basc també té pendent certificar la plaça per a Europa. Després d’aquests tres partits més exigents, els blaugrana tenen tres jornades accessibles. I és que els de Xavi visitaran un Almeria ja descendit. Després, duels contra el Rayo a casa i el Sevilla a fora. Tots dos tenen la permanència a tocar i, segurament, ja no s’hi estaran jugant res.
Retorn al passat
La veritat és que el Barça ha passat de la il·lusió al retorn al punt de partida. De veure’s molt a prop d’unes semifinals de la Champions i de creure a dir l’última paraula en la lliga, a lluitar per uns mínims que recorden la situació que va viure l’equip en el primer any de Xavi. Llavors, tot va ser més complicat. Els blaugrana van haver de remuntar des de la novena posició fins a poder acabar segons. Però a aquestes alçades, el Barça es troba immers en una lluita similar. Aquell 2022, en la jornada 33 –que és la següent–, el conjunt culer tenia la missió principal de classificar-se per a la Champions. Tenia un coixí de només tres punts. A més, hi havia un triple empat amb Sevilla i Atlético en la segona plaça. L’equip va fer els deures i en la jornada 35 va certificar la classificació per a la màxima competició europea després de guanyar al camp del Betis. Tenia, a més, quatre punts de marge amb el tercer. Les tres jornades següents, però, es van fer llargues. L’equip, que ja havia fet una davallada en el joc després de l’eliminació en l’Europa League, es va despenjar i va tancar la lliga amb un pobre i soporífer empat al camp del Getafe (0-0) i una derrota ja intranscendent contra el Vila-real a casa (0-2). En altres paraules: es van complir els objectius mínims, però les sensacions a final de curs van ser molt dolentes. Aquest és l’altre objectiu que s’ha de marcar l’equip. Que els brots verds sorgits en les últimes setmanes no es tornin a enterrar. Cal acabar el curs guanyant i competint.
