Dia per a la història a Montilivi. S’esgoten tots els adjectius per qualificar la temporada feta per aquest equip. Ara sí, oficial, el Girona serà equip de Champions la temporada 2024/25. Increïble. Girona als peus de Míchel i als peus d’un Portu que ha estat el gran heroi en el dia D. Dos grans gols i una assistència per certificar una remuntada amb premi final contra un Barça que ha jugat molt bé durant seixanta minuts i que en la última mitja se li han apagat els ploms de forma incomprensible.

Montilivi ha viscut un inici de partit absolutament frenètic, amb dos gols en menys de cinc minuts. El Barça ha estat el primer a colpejar, amb un golàs de Christensen que s’ha disfressat de Lewandowski per marcar un gran gol. Pels dos gestos tècnics, primer per com ha baixat la pilota de Lamine Yamal amb el pit i després per la rematada sense deixar caure la pilota, l’acció l’hauria pogut signar el polonès. Christensen ha entrat indetectable des de segona línia i ha definit com els àngels per batre Gazzaniga (3’). El Girona ha tardat un minut a empatar de nou el partit. L’equip de Míchel ha servit des del cercle inicial, ha trenat jugada per la banda esquerra, Iván Martín ha retallat davant un Araujo que s’ha vençut massa ràpid llançant-se a terra, i Dovbyk, de cap, ha superat Ter Stegen (4’). Cubarsí també ha fallat en la marca al gegant ucraïnès.

El Barça ha estat millor en la primera meitat i ha tingut grans oportunitats per ampliar el marcador. La més clara ha estat una rematada de cap de Gündogan que s’ha estavellat al travesser (32’). Ha estat en el temps afegit quan ha arribat l’1-2 (45’+1’). Ha estat Lewandowski qui ha batut Gazzaniga des del punt de penal, amb la seva ja habitual litúrgia a l’hora d’executar el llançament. Ha estat una pena màxima activada des del VAR. Martínez Munuera ha estat qui ha avisat Hernández Hernández de la infracció: penal clar de Miguel que ha colpejat per darrera la cama de recolzament de Lamine Yamal.

Tot ha canviat superada l’hora de partit. Quan millor estava el Barça, Míchel ha mogut la banqueta per canviar la dinàmica i ha encertat de ple amb l’entrada de Portu. Ell ha estat l’home que ha revolucionat el partit. MVP per mèrits propis. Dos gols i una assistència per construir la remuntada i impulsar el Girona fins a la Champions League.

L’exhibició de Portu ha començat en el minut 65. Error gravíssim de Sergi Roberto en una mala cessió cap a la pròpia porteria, que ha aprofitat Dovbyk per acabar cedint per a un Portu que ha marcat en la primera pilota que ha tocat (65’). Dos minuts després Miguel, que ja va marcar a Montjuïc en la primera volta, ha tornat a castigar el Barça. Pèrdua de Cubarsí, cavalcada de Portu, passada endarrere i definició afortunada de Miguel, perquè la pilota ha tocat en Koundé i ha agafat Ter Stegen a contrapeu (67’).

L’efecte Portu ha estat un huracà. Savinho hauria pogut tornar a marcar en el minut 71, però Ter Stegen ho ha evitat col·locant una mà molt dura per enviar la pilota a córner. El Barça estava grogui i el Girona absolutament desfermat. Ha estat una tramuntanada. I encara faltava per veure l’obra d’art de Portu en l’acció del 4-2. El jugador del Girona ha rebut una pilota llarga d’un company i ha connectat una volea estratosfèrica que ha deixat clavat Ter Stegen (74’).

El Barça ha fet seixanta minuts molt bons i s’ha desplomat per complet a partir del minut 65. La ferida encara hauria pogut ser pitjor però Kounde ha evitat des de damunt la línia un altre gol de Dovbyk i Ter Stegen també ha evitat el gol de Yangel.

Festa grossa a Girona i festa també a Madrid, perquè amb la derrota del Barça, l’equip d’Ancelotti és campió de forma matemàtica.