El Barça va comprar ahir el bitllet per a l’Aràbia Saudita. Adjudicats el segon lloc en la lliga i l’últim seient per a la supercopa que encara quedava lliure. Matemàtic. També la permanència d’un Rayo Vallecano que salva el coll quan falta una jornada gràcies a l’empat del Cadis. Rotllana d’alegria entre els jugadors del Rayo al final del partit davant del túnel de vestidors per celebrar la salvació tot i l’estrip del 3-0, i res a celebrar per part de l’equip que va guanyar el partit. El futbol té aquestes coses i en el cas del Barça la temporada no ha estat bona i pesa, sobretot, tot el que s’ha filtrat, escrit i dit en els últims dies. L’incendi Laporta-Xavi encara crema i ja s’han calcinat moltes hectàrees de terra fèrtil. El paisatge és desolador.

El Barça va abaixar la persiana a Montjuïc havent assolit l’objectiu de mínims que es va marcar Xavi un cop va estar perduda la lliga, sí, però resulta alarmant que a dia 20 de maig el projecte esportiu de la temporada vinent estigui en quarantena i a les beceroles. Se sap que el Barça jugarà la supercopa, però no se sap qui serà l’entrenador. Se sap que el Barça jugarà la Champions, però no se sap qui serà l’entrenador. Se sap que el Barça tornarà la temporada que ve a l’Spotify Camp Nou, però no se sap qui serà l’entrenador. La crua realitat. La gran pregunta i la gran resposta. Res oficial encara, només indicis. Indicis sòlids. Però només Laporta sap com acabarà aquesta trista història. Ahir després del partit els dos protagonistes es van reunir al mateix estadi de Montjuïc. Primer contacte des que va esclatar la crisi. Cinc minuts mal comptats. Una cosa ràpida i cap comunicació oficial per part del club. Però una cosa sí que és clara: la decisió és i serà cosa del president. Ell sap quin és el futur de Xavi i ell decidirà el nom del nou entrenador si acaba executant la guillotina. I això també és preocupant en certa mesura, perquè aquí la intervenció del director esportiu hi pintarà poc. Deco, mer figurant en tota aquesta pel·lícula. Rampell de president i decisió de president. Sembla que tot quedarà ajornat fins passat el partit contra el Sevilla, una vegada hagi acabat oficialment la temporada. Una setmana més d’agonia. El madridisme, amb el cap a Wembley, i el barcelonisme, així. La fotografia és dura.

Ahir durant el partit la grada d’animació va prendre posició. Suport a Xavi i crits contra Laporta. Els càntics es van sentir abans del partit, tot just després de les fotografies oficials dels dos equips, en el minut 5, en el minut 38, en el 45, en el minut 38 de la segona part i en el minut 85. “Xavi, sí! Laporta no!” i l’habitual càntic de “Xavi Hernández, la-la-la-la-la, Xavi Hernández, la-la-la-la-la”. Van començar tímids i van acabar sent notoris. Sempre des de la grada d’animació i, en més d’una ocasió, xiulats des d’un altre sector del camp.

Hi havia gran interès per veure quin seria el rum-rum a la grada i va ser aquest. A la gespa, la música la van posar Els Amics de les Arts i João Félix i Pedri. El portuguès va dibuixar una jugada de fantasia dins l’àrea, amb sotana inclosa a Pathe Ciss, i un parell de filigranes més trepitjant la pilota, en l’origen de l’acció que acabaria amb el gol de Pedri. I el canari va signar un doblet per tancar el partit. El segon va arribar després d’un gran moviment a l’espai i d’una bona passada llarga d’Araujo. Dos gols per tancar un partit en què el Barça es va adormir en excés després del bon gol inicial de Lewandowski en el minut 3. El Barça, segon, i els culers, expectants.