El punt d’inflexió

Aquesta transició es va començar a gestar en el passat mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Sempre es diu que d’una lesió se’n torna més fort. En aquest cas, no hi ha cap dubte que va ser així. Després de superar una ruptura del lligament encreuat del genoll esquerre, que la va tenir 13 mesos lluny dels terrenys de joc, Cata Coll va reaparèixer el març del 2023 contra el València, en el minut 75. Des d’aleshores, la mallorquina ha viscut un somni, del qual encara no s’ha despertat. Un cop acabada la temporada, en què finalment només va jugar dos partits complets –contra l’Alhama i l’Sporting Huelva–, se’n va anar amb les seves amigues de vacances a Màlaga però una trucada ho va canviar tot. Contra pronòstic, estava en la llista de la selecció espanyola per al mundial. Una convocatòria en què, per cert, no hi havia Sandra Paños.

Com es preveia, la mallorquina va arrencar la competició a la banqueta. L’escollida per defensar la porteria era Misa Rodríguez, jugadora del Real Madrid. Cata Coll va ser la primera que va acceptar aquest rol. Estar allà ja era tot un premi després d’haver viscut uns mesos d’autèntic calvari, en els quals va incorporar a la seva rutina un nutricionista i un psicòleg, a més de fer dobles sessions d’entrenament. L’objectiu no era un altre que tornar tant físicament com mentalment preparada per mostrar la seva millor versió quan se la necessités.

La derrota contra el Japó (4-0) en l’últim partit de la fase de grups va fer replantejar les coses a Jorge Vilda, que va apostar per a la blaugrana per disputar els vuitens de final contra Suïssa. Des d’aleshores, ja no es va moure més de la porteria i va contribuir, amb intervencions de molt mèrit, que la selecció espanyola es proclamés campiona del món.

Amb la inèrcia que la va empènyer a tocar el cim, va arrencar la temporada al Barça fent un pas de gegant, guanyant-se la confiança de Jonatan Giráldez i participant en els duels més transcendentals. La balear, que va firmar pel Barça poc després de complir els 18 anys, va marxar cedida al Sevilla l’agost del 2019 per tenir minuts i créixer. Ho va fer, i, després de tres anys a l’ombra de Sandra Paños, ara li ha arribat el seu moment. El relleu generacional ja és tota una realitat.