L’estabilitat perduda
A ritme accelerat. Joan Laporta, que va tenir dos entrenadors en set anys en el primer mandat de president, apostarà pel tercer en tres anys
Xavi Hernández tancarà demà, amb el partit al camp del Sevilla, la seva etapa a la banqueta del Barça després de dues temporada i mitja al capdavant de l’equip. Un període relativament llarg tenint en compte el que és el futbol actualment, però que ni de bon tros ha servit per assolir l’estabilitat que el club necessitava per construir un projecte a llarg termini. Una estabilitat a la banqueta que, en aquest segon mandat de Joan Laporta a la presidència del Barça, està costant d’aconseguir. I és que, un cop es faci oficial l’arribada de Hansi Flick a la banqueta, o si no és el cas de qui sigui que agafi el relleu del tècnic egarenc, Laporta donarà la benvinguda al seu tercer entrenador en els tres anys i mig des que va guanyar les eleccions a la presidència el gener del 2021.
Quan Joan Laporta va tornar a la presidència del Barça es va trobar amb Ronald Koeman, fitxat per Bartomeu, d’entrenador. Una altra llegenda del club com Xavi, salvant les distàncies. El neerlandès va tancar aquella temporada amb un títol, el de la copa, i es va guanyar la confiança del president per complir el contracte que tenia. De fet, fins i tot hi va haver converses per renovar i ampliar el contracte de Koeman, tot i que finalment no va passar. Des que va començar el curs 2021/22 la confiança del club en el neerlandès va anar minvant i finalment Laporta el va destituir a l’octubre per, després de posar Sergi Berjuán com a tècnic interí, incorporar Xavi Hernández. Koeman deixava el Barça després de 67 partits oficials, en els quals va aconseguir 40 victòries.
Costarà de trobar
Xavi ha durat més que Koeman sota la presidència de Laporta, havent arribat a dirigir l’equip en 143 partits, comptant-hi ja el de demà. Ben lluny, però, queda dels entrenadors que van marcar la primera etapa de Joan Laporta com a president del Barça com una de les millors, si no la millor, de la història del club. I és que, en els set anys que Laporta va ocupar el càrrec, només hi va haver dos entrenadors: Frank Rijkaard i Pep Guardiola. Menció a part mereix Radomir Antic, que era l’entrenador que havia acabat amb Gaspart el curs anterior, però que va ser destituït el 23 de juny del 2003, vuit dies després que Laporta accedís a la presidència i sense disputar ni un sol partit.
L’aposta de Joan Laporta va ser la de Frank Rijkaard. Un perfil sense gran experiència a les banquetes, però que va funcionar a la perfecció malgrat els dubtes dels primers mesos. El neerlandès va completar cinc temporades a la banqueta blaugrana, disputant un total de 283 partits en els quals va sumar 167 victòries. I el que és més important, amb la Champions League del 2006 sota el braç, a més de dos títols de lliga i dos de copa –el curs 2005/06 va acabar amb el triplet.
El 2008, després d’un any en blanc, Laporta va substituir Rijkaard per Pep Guardiola, i no cal ni dir que el resultat va ser tot un èxit. Sextet en la primera temporada amb la segona Champions de Laporta, i quatre anys plens d’èxits, malgrat que els dos últims ja van ser amb Sandro Rosell com a president després de les eleccions del 2010.
Estiu mogut a les banquetes del club
La sortida de Xavi Hernández de la banqueta del primer equip de futbol masculí ha estat la més convulsa i rocambolesca, però la realitat és que el FC Barcelona tindrà un estiu d’allò més complicat per ocupar les banquetes dels equips professionals, ja que hi ha tres banquetes més que no tenen amo per la temporada que ve. És el cas de la del Barça femení, després que Jonatan Giráldez anunciés al desembre que no renovaria; la de l’hoquei, en què el club ha decidit aquesta setmana no renovar a Edu Castro, i la del futbol sala, ja que Jesús Velasco acabava contracte i ha decidit canviar d’aires. Roger Grimau, al bàsquet i Carlos Ortega, a l’handbol, tenen contracte.
