Xavi Hernández va acomiadar-se del Barça amb un triomf. Al Sánchez Pizjuán, l’equip que fins ahir orientava va imposar-se (1-2) en un duel, com la majoria d’aquesta jornada en què enlloc hi havia res en joc, en què va faltar-hi un punt de tensió competitiva a ambdós bàndols. Així, va resultar un partit d’alternatives, amb arribades a les dues àrees i moltes oportunitats. De fet, fins a quatre pals va haver-hi, dos per a cada equip. En aquest intercanvi de cops, el conjunt culer va sortir-ne victoriós, amb dianes de Lewandowski i Fermín, que, un dia més, va ser dels millors barcelonistes i va palesar que ha aterrat a l’elit per quedar-s’hi. El migcampista andalús, al primer equip de la mà de Xavi, la persona que hi va apostar, va agrair-li tot plegat amb un gest, acostant-se a la banqueta i fent-li una abraçada, tot just després de marcar el gol que va acabar sent definitiu.

Xavi, doncs, va poder marxar amb un somriure en el que va ser el seu últim dia. També va ser el tancament per a la resta de culers, en el darrer partit de lliga, que va clausurar el campionat. La majoria tornaran el curs vinent amb la samarreta blaugrana, però n’hi ha d’altres que no està tan clar. Són els casos d’Oriol Romeu, João Félix, João Cancelo, ahir amb minuts, que no tenen garantida la continuïtat. L’estiu s’entreveu llarg i potser per a altres també va ser l’últim ball.

I en el rival també va ser dia de comiats, encara que l’ambient viscut al Sánchez Pizjuán va enrarir-ho tot. Ja l’inici amb l’estadi força buit, a causa d’una protesta que va tenir lloc a fora de l’estadi en contra de la directiva sevillista, va fer preveure que no seria un dia normal. Fins al minut 10, no va acabar d’entrar l’afició local, alguns d’ells amb samarretes negres, moment a partir del qual va generar-se un soroll ensordidor amb càntics constants de rebuig cap als dirigents. Només el suport al tècnic Quique Sánchez Flores, que també va dir adeu, van canviar, per moments, el panorama.

D’aquesta manera, el context, amb tots aquests múltiples factors, va propiciar que fos un matx diferent. A la gespa va començar picant el Barça, via Lewandowski (15’), que va culminar una jugada cuinada entre Lamine Yamal, Pedri i Cancelo, i acaba el campionat amb 19 dianes. Determinant va ser un toc d’esperó en l’acció de Pedri, que ahir, en una posició més avançada, mesclant amb Fermín per darrere del punta, va recuperar sensacions i va semblar acostar-se a la seva millor versió. El canari es va acostar al gol, amb un cop de cap que va aturar-li Nyland i un xut a la creueta. També Cancelo va trobar-se amb la fusta, enmig del frenesí i les constants oportunitats que hi havia a les dues porteries. El Barça jugava i creava instal·lat en camp rival, mentre que el Sevilla esperava per contraatacar, i així Lukebakio va tenir tres oportunitats, una d’elles al pal, i En-Nesyri (31’) va empatar, culminant una passada de Soumaré. No cal dir que les defenses, en tots dos conjunts, van ser més que millorables. Sota pals, Nyland i Ter Stegen van disfrutar, treballant i lluint-se.

Després del descans, els dos grups van seguir colpejant-se, potser amb un pèl menys de continuïtat. Fermín (59’) va encertar, amb una fuetada des de fora de l’àrea, i va decantar la balança del matx. El Sevilla va poder empatar amb un altre xut al pal d’En-Nesyri i el Barça ampliar l’avantatge amb un xut de João Félix que li va treure el porter. No es va alterar el marcador. Últim dia, fins la temporada vinent, sense Xavi a la banqueta.