De l’abraçada amb Rafa Yuste pocs minuts abans de dirigir dissabte el seu últim entrenament a la ciutat esportiva, a l’abraçada amb Fermín López ahir al Sánchez Pizjuán en el seu últim partit oficial a la banqueta del Barça. Xavi Hernández marxa sense rancor, sense fer soroll, entre abraçades i amb una victòria. El gest de Fermín cap al seu entrenador després de marcar l’1-2 definitiu va ser, sens dubte, la imatge de la nit i l’última fotografia de l’era Xavi. Acaba una etapa i a partir d’avui en comença una altra.

Nit nostàlgica a Sevilla. Final de l’aventura per a Xavi i també per a Quique Sánchez Flores. Tots dos tècnics es van fondre en una altra abraçada abans del partit. Xavi li va agrair les bones paraules que havia tingut cap a ell en la prèvia. Salutació afectuosa i dos adeus oficials. No els únics, perquè hi havia jugadors d’un equip i l’altre que també van veure ahir el seu comiat, i alguns en van ser més conscients que altres.

Vestit amb el seu estil habitual en els últims partits, amb pantalons i samarreta foscos i vambes blanques, Xavi Hernández va viure el partit amb professionalitat i segurament amb molts pensaments flotant en el seu cap. Partit difícil de gestionar emocionalment. Xavi va estar protegit a la banqueta per dos dels seus homes més fidels, assegut entre el seu germà Òscar i Sergi Alegre.

Al final del partit va parlar en exclusiva pels micròfons de DAZN. Ho va fer amb un to similar al de la roda de premsa feta el dia anterior, insistint en un missatge: “Jo volia continuar. Nosaltres pensàvem que això encara no havia acabat, però no ha pogut ser. Penso que estàvem en el bon camí, però els dirigents són els que prenen les decisions i el futbol té aquestes coses.” “Ara miro enrere, marxem amb dos títols en un moment de gran adversitat per al club. Sempre estimaré aquest club i ara toca marxar.” “Penso que no s’ha valorat la feina feta, amb la situació d’adversitat de quan vam venir. L’any passat vam aconseguir el doblet i aquest any sí que és cert que no hem estat a l’altura. Ahir estava trist i avui també, perquè creiem que teníem encara recorregut, però és futbol. El president ja dirà els motius pels quals va prendre aquesta decisió, no és una cosa que em pertoqui a mi fer-la. També tinc la sensació que tot el que he fet durant aquests dos anys i mig ha generat terratrèmols. No he pogut treballar amb tranquil·litat”, va explicar.

Allò que va començar el novembre del 2021 en un derbi, amb molts somnis per complir, va acabar ahir a Sevilla, trenta-un mesos després, amb la sensació personal per part de Xavi de no haver pogut acabar un projecte al qual ell encara li veia vida. Xavi marxa amb dos títols i un balanç de 95 victòries, 24 empats i 29 derrotes, en 145 partits.