L’1x1 del curs per Carles González

PAU CUBARSÍ. BRUTAL.Amb només 17 anys s’ha convertit en un fix a l’eix de la defensa, actuant a un nivell altíssim, tot i ser juvenil de primer any. Va debutar el 18 de gener i, des d’aleshores, ja ningú va treure’l. Amb la pilota sempre juga endavant i amb criteri, i sense ella s’ha exhibit en escenaris difícils.

RAPHINHA. CREIXENT.Un dels que acaben la campanya bé. I això que se li va complicar amb la irrupció de Lamine Yamal en un lloc que havia d’ocupar ell i amb dues lesions musculars pel camí. S’ha adaptat a la posició d’interior i ha sumat amb xifres: deu gols i onze assistències.

IÑAÑI PEÑA. SUPLENT.Va ocupar la porteria durant la baixa de Ter Stegen en el pitjor moment de l’equip en l’aspecte col·lectiu i li va costar sobreposar-se.

TER STEGEN. LLEGENDARI.Una lesió a l’esquena, de la qual va haver de ser intervingut, li va fer perdre’s tres mesos de competició, entre el novembre i el febrer. Quan ha estat entre pals ha rendit a un gran nivell. Ja és el segon porter de la història del Barça amb més partits.

ORIOL ROMEU. PERDUT.Un inici prometedor va anar seguit d’una sèrie d’actuacions dolentes, de les quals no va aconseguir recuperar-se, i va perdre la confiança de Xavi. Se li entreveia un rol important al mig del camp, però ha acabat tenint un paper residual.

ARAUJO. MARCAT.En els primers compassos de la temporada li va costar trobar la fiabilitat al darrere mostrada anteriorment, però amb el pas dels partits va aconseguir-ho. L’acció contra el PSG que li va costar l’expulsió ha marcat irremeiablement la seva trajectòria aquest curs.

GÜNDOGAN. REFERENT.Ho ha jugat pràcticament tot. Quan millor ha estat és en posicions més avançades del mig del camp, on ha protagonitzat actuacions molt bones i s’ha mostrat diferencial, amb 14 assistències de gol. Quan ha jugat més endarrerit no ha estat tan influent en el joc i ha patit molt en defensa.

KOUNDE. LATERAL.Prefereix jugar de central, Xavi va escoltar-lo i va posar-lo en aquesta posició a principi de curs, però no va estar encertat i va tornar al lateral dret. Aquí ha estat un fix, combinant actuacions irregulars amb d’altres de molt bones. Ha de ser més constant.

PEDRI. MINVAT.Les contínues lesions no li han permès tenir continuïtat i no ha agafat velocitat de creuer en cap moment. En els punts clau de la temporada, o bé no hi ha estat o, quan hi era, li ha faltat molt de ritme. Només té 21 anys, és un futbolista estructural i el Barça el vol en plenes condicions.

FERMÍN. SENSACIÓ.Una irrupció sense parangó. Xavi ja el tenia controlat i, després d’una cessió al Linares de primera FEF, el va citar per a la pretemporada i allà va acabar-lo de convèncer. Lluita, caràcter i ullal al mig del camp, des d’on arriba a àrea. Ha marcat 11 gols.

IÑIGO MARTÍNEZ. COMPLEMENT.Ha tingut un paper de central suplent i quan li ha tocat jugar ho ha fet de manera prou convincent. Les lesions –en va encadenar dues de musculars que el van apartar dos mesos– tampoc l’han ajudat a tenir la continuïtat que li hauria permès lluitar per un lloc a l’onze.

GAVI. LESIONAT.En un partit amb la selecció espanyola al novembre, va trencar-se el lligament encreuat anterior del genoll dret. Pèrdua important.

FERRAN TORRES. REVULSIU.Protagonista d’un inici fulgurant, en què li queien els gols de les butxaques, va anar perdent pistonada. Tot i això, atacant enèrgic, va ser un argument entrant des de la banqueta. El final de curs, però, ha estat dolent; res des de la lesió muscular que va fer-se al febrer.

BALDE. FRUSTRAT.La temporada se li va acabar al mes de gener. Una lesió la al tendó de l’isquiotibial de la cama dreta, de la qual va haver de ser operat, en va ser la causa. Just en aquell moment, el lateral esquerre estava remuntant el que havia estat un començament de curs discret.

VITOR ROQUE. AMAGAT.Un cas de difícil explicació, més enllà de la controvèrsia que ha generat entre club i Xavi. Encara en edat juvenil, va arribar al gener, va marcar dues dianes en dues estones que va jugar i, de cop, va desaparèixer completament dels plans de l’entrenador.

DE JONG. INTRANSCENDENT.Ha completat la cinquena temporada de blaugrana i continua sense pesar en el futbol de l’equip. Xavi li ha entregat les regnes de la medul·lar, situant-lo en una posició endarrerida, ideal perquè transcendeixi, però el seu rendiment no ha estat diferencial ni de bon tros.

HÉCTOR FORT. PROMETEDOR.Amb només 17 anys, ha acabat sent el relleu en el lateral esquerre. Tot i estar avesat a jugar a la dreta, ha rendit molt bé.

MARC CASADÓ. DEBUTANT.Un habitual en les convocatòries i en els entrenaments, va debutar per fi a la lliga amb el primer equip.

MARCOS ALONSO. INADVERTIT.Una lesió a l’esquena el va tenir tres mesos fora, entre novembre i febrer, encara que abans i després no ha comptat.

MARC GUIU. GOLEJADOR.Tot i ser encara juvenil, ha demostrat amb pocs minuts que té olfacte golejador. El dia del seu debut va marcar en la primera pilota que va tocar.

LAMINE YAMAL. PRODIGI.Només té 16 anys i aquesta temporada ha estat el millor futbolista que ha tingut l’equip. Xavi el va regular al principi i el jugador, que ha participat en 50 partits, ha acabat sent indiscutible. L’esperança blaugrana.

CHRISTENSEN. MIG CENTRE.Central de tota la vida, Xavi va recórrer a ell per posar-lo de pivot defensiu, al mes de febrer, per intentar guanyar estabilitat a la medul·lar. Ja s’hi va quedar fins a final de curs, complint, sense gaires estridències tampoc. Uns problemes al tendó d’Aquil·les l’han llastrat constantment.

CANCELO. IRREGULAR.Va començar de lateral dret, però amb la lesió de Balde ha acabat de lateral esquerre. No ha complert les expectatives. Ofensivament sí que ha fet bones actuacions, però no ha estat constant, mentre que defensivament té dèficits que li han costat cars a l’equip en partits clau.

LEWANDOWSKI. MILLORABLE.Amb 35 anys, segueix sent una garantia del gol: n’ha fet 26 en totes les competicions. Malgrat tot, les seves prestacions al llarg del curs han deixat molt a desitjar. Molt imprecís en l’associació i descoordinat en la pressió, ha llastrat el joc col·lectiu.

JOAO FÉLIX. DECEBEDOR.Havia de ser una temporada perquè fes l’eclosió que se li presumeix a un futbolista del seu talent, però no ha estat capaç de ser regular. Després d’un començament engrescador, Xavi hi va perdre la fe aviat i va relegar-lo a un paper de revulsiu.

SERGI ROBERTO. CAPITÀ.Un jugador d’equip que ha ajudat en el vestidor i ha fet costat a Xavi, tot i tenir un rol secundari. Després, en el terreny de joc ha resultat una solució en la medul·lar, la seva posició d’origen, en què ha rendit a molt bon nivell. Ha sumat gairebé sempre que li ha tocat jugar.

Per Carles González