Aquesta tarda, la sala de premsa de la Ciu­tat Espor­tiva Joan Gam­per s’ha omplert de gom a gom per aco­mi­a­dar una de les grans juga­do­res de la història del Barça femení, Mari­ona Cal­den­tey. Després de deu anys al club, la mallor­quina ha deci­dit posar punt final a la seva etapa blau­grana, gua­nyant els qua­tre títols pos­si­bles, i ini­ciar un nou repte pro­fes­si­o­nal.

L’acte ha començat amb la pro­jecció d’un vídeo que reco­llia els millors gols i moments de Mari­ona amb el Barça, arren­cant els aplau­di­ments i alguna llàgrima entre els assis­tents.

Dis­curs emo­tiu de la mallor­quina

Mari­ona ha vol­gut agrair al club per l’aposta deci­dida pel fut­bol femení. “Agra­eixo al Barça tot el que ha fet per nosal­tres. Aquest club ha apos­tat fort pel fut­bol femení i ho ha demos­trat en cada pas.” També ha dedi­cat unes parau­les sen­ti­des a la seva família, amb un record espe­cial pel seu pare difunt. “Espero que esti­gui molt orgullós de mi, on sigui.” Les seves ami­gues i com­pa­nyes d’equip també han tin­gut un lloc des­ta­cat en el seu comiat, així com el staff tècnic. “M’heu ense­nyat moltíssim i m’heu fet creure en mi mateixa. Gràcies per la con­fiança.” No s’ha obli­dat tam­poc dels tre­ba­lla­dors del club, la premsa i els afi­ci­o­nats. “Sou impres­cin­di­bles. Gràcies per fer-ho pos­si­ble dia a dia.”Mari­ona ha vol­gut remar­car la importància de les seves com­pa­nyes. “No és només gua­nyar, sinó com hem gua­nyat. Tant de bo el fut­bol i la vida ens ofe­rei­xin un retro­ba­ment.”

Final­ment, ha agraït espe­ci­al­ment a Xavi Llo­renç i Marc Dome per la con­fiança que han dipo­si­tat en ella en els seus ini­cis al club. “Marxo feliç i orgu­llosa d’haver for­mat part d’aquesta família. Visca el Barça ara i sem­pre.” 

Pre­gun­tes dels mit­jans

Després del seu emo­tiu dis­curs, els mit­jans han tin­gut l’opor­tu­ni­tat de fer pre­gun­tes a Mari­ona. Quan li han pre­gun­tat sobre el seu moment pre­fe­rit amb el Barça, ha res­post: “Si hagués d’esco­llir un moment seria la dar­rera Cham­pi­ons, gua­nyant per fi al Lió. Però també amb tota la gent que m’ha acom­pa­nyat.”

Sobre els motius de la seva marxa, ha expli­cat: “L’he ges­ti­o­nat plo­rant molt, ho he dit al dis­curs. Ha sigut una decisió molt difícil i gau­deixo del fut­bol molt. Fa 10 anys que vaig arri­bar i ales­ho­res no érem pro­fes­si­o­nals. He fet un camí on ha par­ti­ci­pat molta gent i tenia la sen­sació que neces­si­tava nous rep­tes, altres moti­va­ci­ons. Obvi­a­ment que si me’n vaig del Barça és per mar­xar de la lliga. Com el Barça, enlloc.”

Mari­ona ha par­lat també del suport que ha rebut per part del club: “Em sento molt esti­mada pel club i això m’ho ha fet difícil, perquè em sento valo­rada com a fut­bo­lista i per­sona. Han res­pec­tat la meva decisió i no hi ha hagut cap mala cara o represàlia. Aquest final no hau­ria pogut estar millor.”

El seu futur

Pel que fa al seu futur, Mari­ona ha estat dis­creta. “El Barça té un domini bru­tal a la lliga i estem moti­va­des amb això. Ho hem demos­trat. Ara hi ha altres lli­gues que també fan ganes de jugar-hi i la car­rera d’una fut­bo­lista és curta i passa ràpid. Amb 28 anys havia de pro­var un repte nou.” Encara que no ha con­fir­mat res, s’ha espe­cu­lat que el seu destí podria ser l’Arse­nal.

Un comiat per la porta gran

Mari­ona ha remar­cat que mar­xar del Barça per volun­tat pròpia sem­pre és difícil, però se sent satis­feta. “Sí que tinc la sen­sació que marxo per la porta gran i gua­nyant-ho tot; sense lesi­ons i par­ti­ci­pant.”

La mallor­quina ha conclòs el seu comiat emo­ci­o­nada: “Aques­tes set­ma­nes són tan inten­ses i pas­sen tan­tes coses que no tens temps de pen­sar. A més a més, he estat amb la selecció i a l’habi­tació he plo­rat molt a les con­cen­tra­ci­ons. Pre­pa­rar això d’avui, el par­tit de diu­menge, el vídeo... és molt emo­tiu per a mi.”

Quan li han pre­gun­tat com li agra­da­ria ser recor­dada, ha dit: “Com una juga­dora que ho ha donat tot per l’escut, sem­pre m’he aixe­cat de les tem­po­ra­des que no he jugat tant. Sem­pre hi ha sego­nes opor­tu­ni­tats i amb esforç i humi­li­tat tot es pot tor­nar a fer.” Amb aques­tes parau­les, Mari­ona Cal­den­tey tanca una etapa glo­ri­osa al Barça, dei­xant un lle­gat ines­bor­ra­ble en la història del club.