Un agraïment immens
El Barça dels quatre títols dona les gràcies als culers en el darrer partit de la temporada a casa
L’afició acomiada amb tots els honors Jonatan Giráldez, Sandra Paños i Mariona Caldentey, tres emblemes de l’entitat blaugrana
Acomiadar-se és sempre difícil, sobretot si marxes d’un lloc on has estat feliç. Però les etapes, totes en la vida, acaben en algun moment. Ahir, l’estadi Johan Cruyff va veure per darrer cop sobre la seva gespa tres persones que ho han aconseguit absolutament tot amb la samarreta del Barça. El capità del vaixell, Jonatan Giráldez; la portera de la darrera dècada, Sandra Paños, i una jugadora especial i que l’equip trobarà molt a faltar, Mariona Caldentey. Un entrenador que ha fet història en aixecar el pòquer en la seva tercera i última temporada i dues futbolistes que van lligades al creixement del Barça al llarg dels darrers deu anys. Emblemes i llegendes. Parts de l’escut. El barcelonisme va plorar tres adeus de tres persones que han deixat empremta.
Ja abans del partit contra el Betis, tots tres eren protagonistes a la graderia. Més enllà de les nombroses pancartes d’agraïment, l’afició corejava el seu nom abans que rodés la pilota. Giráldez va alinear d’inici Paños i Mariona per regalar-los, més tard, les ovacions que mereixien. Totes dues van ser substituïdes i van rebre l’homenatge particular que mereixien. En acabar, la festa de comiat va continuar. Mariona, Paños i Giráldez, en aquest ordre, van sortir al camp. Un vídeo dels millors moments va servir de preludi a l’entrega d’un obsequi de record per part de Xavi Puig, directiu del femení, i als discursos. “No tinc paraules per agrair tot el que he viscut aquests deu anys. Ha estat un viatge increïble. Soc una persona afortunada per haver jugat amb aquestes jugadores, per aquest staff i per vosaltres. He estat i soc molt feliç. Gràcies per tot. M’he sentit i em sento molt estimada i tant de bo el Barça segueixi fent història. Gràcies i visca el Barça!”, va arrencar la balear. “M’agradaria agrair aquests nou anys. Han estat especials i bonics. Gràcies per seguir-nos en els bons i en els mals moments perquè heu estat molt importants per a nosaltres. Vull donar les gràcies al club, a les companyes i a l’staff. Són increïbles, les admiro. Tenim una sort immensa de tenir gent així. Sort, tot i que no la necessiten. Continueu donant-los suport perquè la sinergia que tenim és màgica. Em tocarà ser una culer més en la distància. Gràcies i visca el Barça!”, va continuar Sandra Paños. Finalment, el tècnic. Un Jonatan Giráldez content, alliberat i amb ganes d’animar el públic. “Tinc un sentiment molt semblant al que vaig tenir quan vaig marxar de Galícia fa 12 anys. Barcelona no era casa meva, però avui puc dir orgullós que ho és, juntament amb el Barça. Gràcies a tothom, començant per les dues persones que van confiar en mi en els moments importants: Marc Vivés i Markel Zubizarreta. Em van projectar i convertir-me en la persona que soc. Gràcies a les jugadores, que m’heu exigit. Soc l’entrenador que soc gràcies a vosaltres. També a l’staff. Són moltes hores de feina i m’han ajudat molt. A Xavi Puig, president i directiva, per la confiança. I a l’afició, que heu estat sempre allà. També vull dir que estic orgullós del procés: quan vaig arribar aquí, el futbol femení era desconegut. He pogut aportar el meu granet de sorra. No m’agraden els comiats. Us considero part de la meva família i de la família mai ens n’acomiadem”, va cloure el tècnic gallec.
Ell, Mariona i Paños van acaronar per últim cop el cel de Sant Joan Despí en un manteig. El Barça els trobarà a faltar a tots tres, però el temps passa i tot canvia: el capità de la banqueta i les jugadores. Per això, cal gaudir de cada moment d’aquest equip, perquè no durarà tota la vida. Gràcies a tots tres.
La línia continuista
C.R.Lluís Cortés va alçar la primera Champions i un triplet. El relleu el va agafar el seu ajudant, Jonatan Giráldez. El gallec ha fet història, guanyant 10 títols en tres anys, entre ells dues Champions i un pòquer inèdit. Des que va anunciar que se n’anava, el desembre passat, dos noms han sonat amb força per ocupar el seu lloc. Es tracta dels seus dos ajudants, de qui no se separa mai: Rafel Navarro i Pere Romeu. Serà aquest últim qui assumirà el càrrec de nou entrenador la pròxima temporada. Una línia continuista: el que hi ha funciona, el que hi ha agrada. En cap moment s’ha mirat fora del club. El substitut havia de trobar-se a casa. Algunes jugadores ho han expressat així públicament, com Patri Guijarro, una de les capitanes. La mentalitat guanyadora continuarà. El Barça ha de fer-ho oficial en les properes setmanes, quan acabi el curs.
Línies que cal reforçar
C.R.Quan Oshoala va marxar, Jonatan Giráldez va assegurar que comptava amb jugadores per ocupar el seu lloc. Mariona ha estat una d’elles, actuant de falsa davantera algun cop, com Paralluelo. Però el club busca una davantera i, com van avançar diversos mitjans, Ewa Pajor, que no ha renovat amb el Wolfsburg, és l’escollida per convertir-se en la nova golejadora blaugrana. La porteria passa de tenir sis mans a tenir-ne quatre. Gemma Font ja va renovar per mantenir-se amb un rol en la plantilla, però ha d’arribar una tercera portera. Segons ‘Sport’, Ellie Roebuck és l’escollida. A partir d’aquí, el mercat de fitxatges estarà obert durant tot l’estiu i encara pot haver-hi més moviments que permetin reforçar la plantilla i mantenir aquest nivell competitiu que ha conduït el Barça a una nova Champions i a un pòquer històric de títols.
La transició i la irreemplaçable
C.R.La primera golejadora del Barça en una final de la Champions, Oshoala, va marxar al gener. A final de curs, ho fan Sandra Paños i Mariona Caldentey. Dos comiats que fan reflexionar sobre el pas del temps. Les dues van aventurar-se en aquell Barça que feia els primers passos professionals i han aconseguit portar-lo al cim més alt amb aturades i màgia. Dues sortides que fan mal però que són diferents. La de Paños, esperada. La transició a la porteria ha estat visible des del principi. Cata va aferrar-se al lloc i l’adeu de l’alacantina s’acostava. La de Mariona costa de pair. No marxa perquè hagi deixat de ser important. De fet, se’n va en el seu millor moment, amb un futbol preciós i unes lesions que la respecten. Ha complert un cicle i vol canviar d’aires. Bronze també acaba contracte, però el seu futur sembla que és Barcelona un any més.