La ‘killer’ que faltava
Fitxatge. El Barça oficialitza la contractació d’Ewa Pajor, del Wolfsburg, davantera polonesa que reforçarà una posició que el Barça tenia coixa des de la marxa d’Aisat Oshoala al gener
El Barça ja té la davantera que li faltava a la plantilla. A Barcelona arriben molts gols, moltíssims. Cauen de les butxaques d’Ewa Pajor, que ja és oficialment nova futbolista blaugrana fins al 2027. El primer fitxatge d’una nova etapa, la primera sense Jonatan Giráldez i la que significarà l’estrena de Pere Romeu al capdavant del campió del pòquer, del campió de tot. L’equip blaugrana no tenia una 9, però la que incorpora és de les millors. Ewa Pajor, que ja va acomiadar-se del Wolfsburg fa setmanes, ve de ser la màxima golejadora de la lliga alemanya amb 18 dianes, més les dues que ha anotat en la copa. Polonesa, de 27 anys i amb molta fam. “Estic molt contenta de ser aquí i poder afrontar aquest nou repte. Tinc moltes ganes de conèixer les noves companyes i l’afició. Donaré el millor de mi. Treballaré per millorar individualment, però el que vull és guanyar títols amb el Barça”, va assegurar en declaracions als mitjans del club. “El Barça és un club llegendari. Tinc ganes d’entrenar-me amb les noves companyes i veure quina és la clau per la qual el Barça juga tan bé”, va explicar.
Amb el fitxatge de Pajor, que s’ha tancat per menys de 500.000 euros, la seva clàusula de rescissió, el Barça cobreix una posició que estava coixa. Oshoala i Geyse havien estat les últimes davanteres de l’equip, però ni l’una ni l’altra eren titulars. De fet, Mariona, Paralluelo o fins i tot Alèxia s’han encarregat d’assumir aquest rol en els darrers temps, si bé la capitana ha tornat al mig del camp en aquest segon tram de la temporada. Ara, però, Pere Romeu disposarà d’una killer. Amb una 9 que es mou com un peix a l’aigua a la zona de referència ofensiva. Un recurs necessari per a un equip que perdrà Mariona Caldentey, el comodí perfecte, de cara al nou curs.
Espina clavada
Era el minut 3 de partit de la final d’Eindhoven entre el Barça i el Wolfsburg. Pajor, més intensa, va robar una pilota a Lucy Bronze a la frontal de l’àrea i va engaltar un xut impossible per a Sandra Paños. 0-1 i els fantasmes de Torí que apareixien, sobretot amb el 0-2 de Popp a assistència de la mateixa Pajor. En acabar el partit, però, seria el Barça qui celebraria i la jugadora del Wolfsburg la que ploraria. Era la quarta final de Champions que perdia la davantera, que ja havia caigut en tres ocasions contra l’Olympique de Lió –si bé no va jugar en la del 2016.
Ara la polonesa arriba a un club que n’ha guanyat tres, dues de forma consecutiva, i que enguany ha derrotat la seva bèstia negra. Pajor ho té clar. “A Wolfsburg em sentia bé, però també sentia que volia un nou repte. He jugat quatre finals de Champions i, desafortunadament, no he guanyat el títol. Per descomptat que la Champions és especial i és un títol que vull guanyar, però no és una obsessió. Vull donar el millor de mi cada dia. Espero que al final de la temporada guanyem tots els títols, però ens hem de centrar en el dia a dia, pas a pas.” És així. Ewa Pajor té la Champions al cap i arriba a un club que també la té entre cella i cella. Comunió perfecta.
De Wolfsburg a Barcelona. Com tres companyes que l’esperen i amb qui ja va coincidir a Alemanya: Graham Hansen, Fridolina Rolfö i Ingrid Engen. Si el camí és el mateix, l’èxit està assegurat.
